La responsabilitat patrimonial de l’Administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats│Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapc14L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 14 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “La responsabilitat patrimonial de l’Administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats”. Es tracta d’un estudi col·lectiu dirigit pel professor d’Economia de la UB, Daniel Albalate, i que té com a coautors Milagros Álvarez, Germà Bel, Paula Bel, Marc Esteve i Jordi Rossell.

L’estudi constata com l’Estat espanyol, les comunitats autònomes i el món local tenen una llarga tradició pel que fa als contractes de concessió com a via per formalitzar la col·laboració publicoprivada. Així ho certifiquen els projectes de construcció d’autopistes, obres hidràuliques, noves infraestructures ferroviàries, tramvies, metros, aparcaments públics o ports. És en la regulació específica d’aquest tipus de contractació on trobem la figura de la responsabilitat patrimonial de l’Administració (RPA). Una garantia que suposa una cobertura en última instància enfront de la resolució anticipada del contracte i que, a la pràctica, incentiva els fons privats a apostar per inversions de rendibilitat incerta.

Els autors assenyalen que les societats espanyola i catalana han començat a familiaritzar-se amb aquesta clàusula com a conseqüència de projectes fallits que han reclamat l’execució de l’RPA. És el cas del polèmic magatzem de gas natural Castor, el túnel de l’AVE al Pertús o diverses concessions d’autopistes de peatge, la majoria a l’entorn de Madrid. La hipòtesi principal és que l’RPA ha exercit un paper determinant en l’actual grau de sobreoferta d’infraestructures al conjunt de l’Estat.

El treball de recerca considera que, en moments de fortes restriccions pressupostàries públiques, es podria estar abusant d’aquesta fórmula com a via d’escapament de finançament del pressupost públic, per carregar en futurs governs (i en la ciutadania en últim terme) unes previsions de demanda molt inferiors a les desitjades. Les propostes derivades dels resultats d’aquest treball podrien ajudar a limitar l’excés de provisió d’infraestructures, que és -a parer dels investigadors- un dels grans problemes del model de política d’infraestructures a Espanya.

Entre les principals conclusions, l’equip encapçalat pel professor Albalate remarca que l’RPA permet que el negoci principal de les concessions d’obra pública pugui ser la mateixa construcció, amb certa independència del que pugui passar en l’etapa d’explotació. Tradicionalment, recorden, l’accionariat de les empreses concessionàries ha estat format per empreses constructores i empreses financeres. De fet, de forma habitual els socis financers han prestat aquests diners sabent que el valor d’aquests actius estava protegit per l’RPA.

Aquest treball ha estat possible gràcies a les subvencions que convoca anualment  l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per finançar treballs de recerca sobre gestió pública, dret públic, organització administrativa, economia del sector públic i funció pública. Aquestes subvencions defineixen com un dels àmbits prioritaris d’estudi “Els partenariats publicoprivats: coexistència, convivència, conflicte i transferència de risc”. La convocatòria és oberta a les universitats catalanes i els centres públics i privats de Catalunya, sense finalitats de lucre, que portin a terme activitat de recerca.

Text complet: versió pdf versió epub

Altres títols de la Col·lecció Estudis de Recerca Digitals

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s