Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya│Post de Rosa M. Canela i Balsebre

 

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultura ha publicat el número 8 de la col·lecció “Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya”: Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya, de l’antropòloga Rosa Canela, és una investigació sobre els rituals laics de benvinguda, obra guanyadora del 34è Premi Serra i Moret 2016 (assaig) i el 2n premi Temps, Espai i Forma 2016 (assaig) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La investigació s’endinsa en les cerimònies de benvinguda o d’acolliment civi anomenades popularment de bateig civil, que en els darrers anys s’han estès a més de setanta municipis catalans. Lluny de ser un invent modern, les cerimònies civils de benvinguda compten amb quasi un segle i mig d’història: va ser a Reus, al 1870, on es va celebrar el primer bateig civil d’Espanya.

El bateig civil és una celebració de l’arribada d’un infant, sigui per naixement o adopció, que organitza un ajuntament o jutjat de pau i que es pot celebrar de manera individual o col·lectiva. És una celebració de la vida, que comença i es renova, així com una integració del nou ésser a la societat civil, remarcant l’entrada i la pertinença al barri o municipi.

L’estudi parteix de la idea que la secularització creixent força la societat civil i les administracions a introduir rituals que no tenen el seu equivalent laic. S’hi estudia també la necessitat d’aquests rituals i si són una alternativa als rituals religiosos. S’hi recull l’evolució d’aquestes cerimònies al llarg del temps i es constata que no són un fet nou, ja que se’n troben referents històrics, tant a Catalunya, Espanya i també a la resta d’Europa, en especial a França, Bèlgica i Anglaterra. També s’hi analitza la seva funció social, psicològica i política, que reforça el sentiment de pertinença a un grup social. Es remarca el paper que els rituals civils tenen com constructors de comunitat i creadors de convivència i cohesió, el component relacional com a element clau per reforçar un grup i crear vincles. A més, s’hi assenyala la importància de l’espai on se celebren les cerimònies, un espai que mai és neutre, així com la rellevància de l’autoritat que les presideix. La solemnitat i la litúrgia civil també juguen un paper important en les celebracions. L’obra recull diversos protocols i reglaments de poblacions que en celebren.

Els batejos civils, tal i com els plantegen una bona part dels municipis, són rituals inclusius, oberts a tota la comunitat, compatibles amb el fet que un infant sigui també batejat per l’església. S’hi recullen, a més, tot tipus d’accions dels ajuntaments i jutjats de pau per donar la benvinguda, com ara les cartes o targetes de felicitació, l’entrega d’obsequis, la publicació de noms i fotos dels nounats a les revistes o butlletins municipals, etc. També, el llibre reflexiona sobre la dimensió social del bateig catòlic i l’estret lligam entre els rituals de benvinguda i de comiat. No hi falten tampoc reflexions a l’entorn de la figura dels padrins i de la tria del nom.

L’obra pretén obrir noves línies de recerca i aportar dades per a l’anàlisi dels rituals contemporanis. La il·lustració de la coberta és obra de l’artista Jordi Giró. Tant el fragment de text que es veu dins el llibre com els fragments de partitures de fons, són de la cançó Forever Young de Bob Dylan.

Rosa M. Canela i Balsebre
Autora

Text sencer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s