Kosmos Panikkar. El món de Raimon Panikkar: una mirada integradora │ Post d’ Ignasi Moreta

9788439397700Kosmos Panikkar. El món de Raimon Panikkar: una mirada integradora, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, és el catàleg de l’exposició homònima que s’instal·la al Palau Robert de Barcelona amb motiu de la commemoració dels cent anys del naixement de Raimon Panikkar.

El llibre té com a finalitat deixar un testimoni perenne d’una exposició passatgera i contribuir a la difusió de la figura de Panikkar aprofitant l’abundant material gràfic que s’hi relaciona i els materials generats pel mateix Any Panikkar. L’elaboració de l’exposició està permetent traduir gràficament el pensament de Panikkar. La riquesa de la trajectòria biogràfica de Panikkar el converteix en un intel·lectual fàcilment traduïble en imatges. La coberta del llibre ens situa davant un occidental (americana, corbata…) meditant en la posició del lotus. En l’interior del llibre, podem trobar Panikkar vestit a la manera índia, però també amb sotana (negra o blanca), o encorbatat, o amb roba informal en una excursió amb família. Les imatges de Panikkar parlen dels seus compromisos vitals diversos. Com també en parlen les seves cartes, els manuscrits reproduïts, els documents de treball…

Les imatges, moltes de les quals són inèdites, es complementen amb textos de diversos estudiosos de Panikkar que n’ofereixen la seva mirada: Àngels Canadell, Ignasi Boada, Jordi Pigem, Xavier Melloni i Swami Satyananda Saraswati.Read More »

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar

9788439397717Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i fins i tot de notari eclesiàstic, designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer i tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris d’Espanya, sobretot d’agricultura com la Página Agrícola del diari de Lleida “La Mañana”, i també a la revista local “Pla i Muntanya”.

Durant la Guerra Civil, l’autor, que aleshores tenia 56 anys, es va quedar a Balaguer i va escriure un diari, que inicià el dia 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Dia rere dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que es van quedar a la ciutat.Read More »

Mengem futur. Per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal │ Post del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

MENGEML’alimentació de la població ha estat sempre una qüestió cabdal per a la major part de governs i la comunitat internacional. Això no obstant, actualment al món encara hi ha 821 milions de persones que pateixen fam, mentre un terç del menjar que es produeix es perd o es llença. Així mateix, es preveu que l’any 2050 la població mundial arribarà als 9.800 milions d’habitants, fent incrementar un 60 % la demanda d’aliments en un planeta afectat pel canvi climàtic.

Aquest context planteja reptes mundials molt importants, també per a Catalunya. En l’informe Mengem futur el CADS reflexiona sobre aquestes qüestions i analitza el sistema alimentari del nostre país, tant pel que a la manera de proveir-nos com al model de consum. L’informe estudia, entre altres, la situació del sector productor i dels intercanvis internacionals d’aliments, l’evolució en els hàbits alimentaris que ens han portat a consumir més calories, més carn i més productes processats que una dècada enrere o les dificultats econòmiques que tenen algunes persones per accedir a una alimentació adequada.

Així mateix, proposa un conjunt de recomanacions que afecten diversos àmbits i actors de la cadena alimentària per assegurar que a mig i llarg termini tothom pugui accedir una alimentació saludable, nutritiva i suficient.Read More »

Què fan els nens i les nenes als museus? │ Post del Museu d’Arqueologia – Girona

nens museusAquest treball analitza les pautes de comportament objectivables dels visitants infantils d’entre 5 i 12 anys d’edat, que visiten de forma no organitzada els museus de la ciutat de Girona.

Per tal de verificar la hipòtesi de partida i assolir-ne els objectius, el treball s’ha basat amb el que es coneix genèricament com a “estudis de públic”.

Per dur-ho a terme hem combinat diferents metodologies per a la recollida de dades: enquesta, observació directa no participant i llenguatge simbòlic a partir de la  resposta escrita autoadministrada i oferta. Com és sabut, l’ús de la triangulació i la combinació de diferents tècniques ajuda a descriure i comprendre millor aspectes relacionats amb l’experiència, a interpretar determinades accions i ajuda a fer descripcions en profunditat.

Com a resultat, hem sabut com els nens i les nenes interactuen amb els materials del museu, com es relacionen amb els diferents membres del grup, com utilitzen materials complementaris per fer la visita, quin itinerari fan, com fan les visites a les sales, quins textos llegeixen, a quines unitats d’atenció presten més interès, quins colors els atrauen més… També hem sabut quins efectes en el seu comportament poden tenir la il·luminació, el soroll i la temperatura, quines són les seves preferències…. i, a més a més,  quins són els perfils de famílies que visiten els museus de Girona.Read More »

La formació professional dual en el sistema educatiu català │ Post del Consell de Treball, Economic i Social de Catalunya

FormacióprofessionaldualTradicionalment, la formació professional (FP) es considera com l’etapa formativa de caràcter professionalitzador per excel·lència. Pel que fa a l’alumnat, es considera que l’FP té efectes positius en la seva ocupabilitat, i per tant, en la seva inserció laboral. Pel que fa als centres fomatius i les empreses, se sosté que l’FP contribueix a aproximar aquests dos àmbits i a enfortir les seves relacions.

La crisi econòmica iniciada l’any 2008 va suposar, entre altres efectes, l’increment de la taxa d’atur juvenil. Gran part de les solucions proposades per reduir-la es van centrar en la necessitat de potenciar la formació i qualificació professional dels joves. Entre altres mesures, es va decidir apostar per l’FP dual, una modalitat formativa consolidada en països centreeuropeus com Alemanya, Suïssa i Àustria. De fet, a Catalunya, es va implantar per primer cop en el curs 2012-2013, tot i que les primeres experiències pilot daten de l’any 2008.

El Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) defineix l’FP dual com aquella educació formal on l’aprenentatge es desenvolupa de manera alternativa en el lloc de treball i en la institució educativa i que condueix a una qualificació professional reconeguda oficialment. A més a més, la persona aprenent té l’estatus d’empleada i rep una retribució per la seva feina, generalment sota l’empara d’un contracte entre la persona aprenent i l’empresa formadora.Read More »

Estudi del marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques en transports │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

transportspngL’objecte d’aquest estudi és esbrinar quin marge té la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques pròpies o diferenciades en l’àmbit del transport. És a dir, si, des de la perspectiva jurídica, l’autonomia de què disposa la Generalitat en aquesta matèria és de prou qualitat per fer possible una política diferenciada.

En primer lloc, s’analitza el sistema de repartiment de competències dissenyat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, repartiment que ha estat interpretat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En segon lloc, s’examina quines competències té atribuïdes la Unió Europea en virtut del Tractat de Funcionament de la Unió Europea en la matèria transports, l’exercici de les quals acaba predeterminant l’exercici de les competències estatal i autonòmica.

Tot seguit, l’estudi analitza les normatives europea, estatal i catalana en aquesta matèria des de la perspectiva de les potestats que atorguen les esmentades normes als diferents poders públics, amb l’objecte de determinar el marge de decisió que correspon a cadascun d’aquests poders i, en especial, a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, s’analitza el marc normatiu que regula les principals submatèries de transports en les quals la Generalitat té competències en virtut de l’article 169 EAC, concretament, el transport per carretera –de mercaderies i de viatgers–, el transport per cable, el transport per ferrocarril, i el transport marítim i fluvial. Pel que fa al transport aeri, s’hi exposen les actuacions que ha dut a terme la Generalitat per tal d’incidir indirectament en l’esmentada matèria, en la qual no té una competència expressament atribuïda, a través d’altres títols competencials com el d’infraestructures del transport, medi ambient, i turisme. L’estudi acaba amb un apartat relatiu a les actuacions estatals de foment en la matèria transports.Read More »

Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra │ Post de Raquel Castellà

catalegflam.pngLa Gran Guerra va modificar el continent europeu i una part significativa del món. Es va iniciar a l’agost del 1914 i va acabar amb la vida de més de vuit milions de soldats i un ingent nombre de civils.

L’Estat espanyol es va mantenir neutral durant tota la contesa. No obstant això, a la Catalunya de la Mancomunitat acabada de néixer i amb Barcelona com a epicentre, el conflicte va tenir conseqüències sobre el conjunt de la societat: va afectar l’economia, la política, la cultura i la premsa diària, que, al seu torn, va ser objecte de pressions diplomàtiques i propagandístiques. En l’ordre internacional, la simpatia aclaparadora dels catalans pels aliats es va manifestar a través de l’allistament de voluntaris a la Legió estrangera francesa, un gest que a Catalunya assoliria un caràcter mític.Read More »

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)│Post de Montserrat Garrich

patufetPatufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) és el títol del llibre-catàleg que acompanya l’exposició homònima editat amb motiu de la celebració de l’Any Aureli Capmany que commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement del folklorista barceloní.  L’exposició, presentada al Palau Robert, i posteriorment itinerant, repassa les nombroses facetes en què Aureli Capmany excel·lí i van ser motors de la vida i de la seva obra.

El llibre és una obra coral escrita per especialistes en els diferents temes rellevants que tractà Capmany i sobre els quals escriví més de sis-cents textos, entre monografies, articles i col·laboracions: la cançó, la rondalla, la dansa, els jocs, les arts escèniques, els sants, les santes i mares de Déu, la ciutat de Barcelona, així com a la revista infantil En Patufet i a la seva activitat de mestre.  Precedeixen els escrits dels especialistes el pròleg de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, responsable del desenvolupament de l’Any Aureli Capmany, i el text de Lluís Puig, impulsor de la commemoració i actualment Director internacional de projectes culturals, als que segueixen una biografia breu de Montserrat Garrich que ens acosta a la figura d’Aureli Capmany.Read More »

El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003 │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona

isachneoliticEl poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera) va ser descobert pel grup Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) a finals de febrer de l’any 1987, durant una prospecció de la zona megalítica del vessant occidental de la serra de Rodes. Una màquina excavadora que aplanava un dels futurs carrers de la urbanització, del mateix nom, va deixar al descobert nombrosos fragments de ceràmica a mà, que més tard es varen identificar com a propis del neolític mitjà i final.

Les campanyes d’excavació, dirigides per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla, Oriol Mercadal i Josep Tarrús dins d’un projecte recolzat per l’antic Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i pel Departament d’Història de la Universitat de Girona, es varen estendre entre 1987-1994 en una primera fase; i després es varen rependre entre els anys 2001-2003. En aquesta darrera etapa, dirigida pe Geseart, es varen consolidar les restes del poblat i es deixaren a punt per a la seva visita escolar o turística.Read More »

Simfonies i fantasies per a gralla │ Post de Xavier Bayer

Digipack_defAquesta és una joia més de la col·lecció que ha anat publicant la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’enregistrament de 14 simfonies i fantasies escrites per a gralla que requereixen un altíssim nivell musical; tant interpretatiu com virtuosístic. Tot plegat ve editat en un doble CD i un llibret explicatiu que compta amb textos de Dani Carbonell, Albert Soler, David Morlà i Xavier Bayer. L’enregistrament sonor ha anat a càrrec de vuit de les millors colles de grallers que hi ha a l’actualitat, totes amb algun component sorgit de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Les simfonies i fantasies per a gralla són obres que tenen una complexitat i una extensió notables (entorn dels 8 o 10 minuts) i que també ens mostren l’expressivitat, el virtuosisme i la potencialitat que té la gralla a l’hora de fer música. Les obres, en la seva majoria, foren escrites al tombant dels segles XIX i XX per autors locals de prestigi. En aquells moments gralla va assolir el seu màxim esplendor, per una banda, gràcies al fruit d’una evolució i millora dels instruments i, per una altra banda, gràcies a l’excel·lent qualitat i nivell dels músics que les feien sonar.Read More »