Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social │ Post de Narcís Selles

9788439395997Aquesta publicació correspon al catàleg de l’exposició que, sota el mateix títol, s’ha celebrat al Museu d’Art de Girona. En ell s’estudia l’experiència d’un col·lectiu plural d’artistes ─conegut pel seu acrònim, ADAG─ que va jugar un paper molt rellevant durant la primera fase del procés de transició del franquisme a la monarquia parlamentària. La vida del grup fou curta en el temps ─dos anys─, però va desenvolupar una intensíssima activitat pública a favor dels drets democràtics i les llibertats nacionals. I, alhora, va construir un model específic d’intervenció artística que alterava substancialment les formes habituals de produir i difondre el seu treball així com els modes de vincular-se i d’interactuar amb els distints agents que formaven part del seu entorn social i polític. En aquest sentit, la manera de fer de l’ADAG constitueix un precedent estratègic valuós per a les pràctiques col·laboratives, les estètiques relacionals o la crítica institucional.Read More »

L’ocupació pública en temps de crisi. Efectes de la Gran Recessió sobre el sistema català d’ocupació pública│Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapc15

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 15 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “Ocupació pública en temps de crisi. Efectes de la Gran Recessió sobre el sistema català d’ocupació”. Es tracta d’un estudi col·lectiu dirigit pel professor d’ESADE Francisco Longo i el professor de la Universitat de Leiden Adrià Albareda amb la coautoria de Tamyko Ysa, Manuel Feréz i Susanna Salvador.

La publicació analitza els resultats de les mesures impulsades a Catalunya i a Espanya en el camp de l’ocupació pública durant la “Gran Recessió”, en paraules del Fons Monetari Internacional. Una crisi econòmica i financera iniciada el 2007 que ha posat damunt la taula debats fins aleshores menys urgents com ara la productivitat dels treballadors, l’anàlisi de resultats o el rendiment dels empleats públics.

La recerca vol respondre a la pregunta ‘com ha afectat la Gran Recessió el sistema d’ocupació pública de Catalunya?’. Els autors presenten les principals mesures adoptades durant la crisi econòmica, analitzen el pes i la dimensió de l’ocupació pública en l’esfera macroeconòmica, i identifiquen tres tendències derivades de la situació descrita: 1) l’envelliment de les administracions públiques, 2) la desmotivació dels empleats públics i 3) la temporalitat creixent dels treballadors en el sector públic.Read More »

Prudenci Bertrana, pintor │Post de Cristina Ribot

Portada20Bertrana-765x1024Entre els diferents actes realitzats dins el marc de l’Any Bertrana, el Museu d’Art de Girona (Md’A) ha organitzat i ha acollit una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre de 2017. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.Read More »

Reptes del dret lingüístic català: Reflexions per a un debat crític│Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

iea3El dret lingüístic català ha estat objecte, els darrers anys, d’ambicioses reformes normatives i noves lectures jurisprudencials, bona part de les quals molt controvertides per l’impacte que han tingut en àmbits públics especialment sensibles com l’ensenyament, la justícia o l’administració. Novetats que, indefectiblement, s’han acabat projectant en el catàleg de drets i deures lingüístics, bo i concitant interessants debats en l’escenari polític i acadèmic.

Precisament, aquesta publicació aplega reflexions crítiques sobre algunes d’aquestes novetats d’incidència en el dret lingüístic català. També s’hi analitza críticament la darrera jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que les interpreta. Comença amb una reflexió crítica sobre el marc constitucional i els límits que imposa al legislador. Partint d’aquesta base, s’analitza l’abast de la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria lingüística i la lectura que n’ha fet la discutida Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, en certs àmbits clarament involucionista. Read More »

La responsabilitat patrimonial de l’Administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats│Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapc14L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 14 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “La responsabilitat patrimonial de l’Administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats”. Es tracta d’un estudi col·lectiu dirigit pel professor d’Economia de la UB, Daniel Albalate, i que té com a coautors Milagros Álvarez, Germà Bel, Paula Bel, Marc Esteve i Jordi Rossell.

L’estudi constata com l’Estat espanyol, les comunitats autònomes i el món local tenen una llarga tradició pel que fa als contractes de concessió com a via per formalitzar la col·laboració publicoprivada. Així ho certifiquen els projectes de construcció d’autopistes, obres hidràuliques, noves infraestructures ferroviàries, tramvies, metros, aparcaments públics o ports. És en la regulació específica d’aquest tipus de contractació on trobem la figura de la responsabilitat patrimonial de l’Administració (RPA). Una garantia que suposa una cobertura en última instància enfront de la resolució anticipada del contracte i que, a la pràctica, incentiva els fons privats a apostar per inversions de rendibilitat incerta.

Els autors assenyalen que les societats espanyola i catalana han començat a familiaritzar-se amb aquesta clàusula com a conseqüència de projectes fallits que han reclamat l’execució de l’RPA. És el cas del polèmic magatzem de gas natural Castor, el túnel de l’AVE al Pertús o diverses concessions d’autopistes de peatge, la majoria a l’entorn de Madrid. La hipòtesi principal és que l’RPA ha exercit un paper determinant en l’actual grau de sobreoferta d’infraestructures al conjunt de l’Estat.Read More »

Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya │ Post de Jordi Moreras

diàspores granAquesta monografia és el resultat d’una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2007 i 2010 sobre les ritualitats col·lectives dels musulmans de Catalunya. Es tracta de la primera aproximació feta a Catalunya, per estudiar la manera en què aquestes pràctiques relacionades amb el calendari festiu musulmà es desenvolupen en l’espai públic. Des de ja fa dècades les comunitats musulmanes han expressat la seva identitat col·lectiva a través d’aquestes festivitats. En elles s’expressa no només la intenció de mantenir activa la referència islàmica, sinó també la voluntat d’aconseguir el seu progressiu reconeixement per part de la societat catalana.

Sobre la base de tres col·lectius nacionals (marroquins, paquistanesos i senegalesos) i desenvolupant el treball de camp sobre cinc poblacions catalanes, hem analitzat l’expressió de les quatre principals celebracions islàmiques: el mes sagrat del ramadà (on els musulmans dejunen durant el dia), la festa del sacrifici (que temporalment s’associa al pelegrinatge a La Meca), l’aixura (o commemoració del martiri i mort de Hussein, el net del profeta Muhàmmad, especialment celebrada per les comunitats xiïtes) i el mawlid (o festa que celebra el naixement del profeta Muhàmmad). Totes elles esdevenen moments d’expressió col·lectiva, que progressivament comencen a prendre visibilitat en la societat catalana.Read More »

Aurora Díaz Plaja ǀ Post de Pere Martí

aurora diazL’any 2013 vam commemorar el naixement de dues personalitats de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) catalana: Joana Raspall i Aurora Díaz Plaja. La pri­mera va acaparar una mica força els actes, les celebraci­ons i fins i tot les publicacions que se’ls van dedicar al llarg de l’any. Va ser per raons molt diverses que ara no fan al cas: la Joana encara era viva, la poesia de la Joana la van fer seva i la van treballar moltíssimes escoles del país… Em va saber greu que la figura i l’obra d’Aurora Díaz Plaja que­dessin una mica arraconades.

Ara, amb molt d’encert i suposem que fruit d’un encàrrec fet aquell any commemoratiu, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha publicat el volum Homenatge. Aurora Díaz Plaja (1913-2003) amb la intenció de deixar cons­tància d’una vida i d’una obra dedicades a inculcar el gust per llegir i l’amor als llibres, sobretot entre els infants, com poques n’hi ha hagut al nostre país.

No és pas casualitat que el seu lema més popular, i ben actual, sigui “Llegir per fer llegir”. El volum, fonamental­ment, és una antologia de la variada obra d’Aurora Díaz Plaja i esdevé una bona mostra de la seva feina en tots els camps en què va destacar: la crítica de literatura infantil; la biblioteconomia, en què sobresurten les seves guies de lec­tura i les obres de divulgació; els contes infantils propis; les biografies divulgatives de personalitats com Gandhi o Gar­cía Lorca; i encara les adaptacions d’obres clàssiques. Read More »

Ètica, seny i valors republicans. Revista IDEES 43 ǀ Post de Marc Leprêtre

00_IDEES 43-coberta

Aquest nou número d’IDEES recull les ponències presentades a la Jornada Usos (i abusos) del seny polític que el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va organitzar el 19 d’octubre de 2016. Els articles de Patrícia Gabancho, Oriol Ponsatí, Joan Cuscó i Joan Vergés ressegueixen i analitzen els usos (i els abusos) del concepte de seny i la seva evolució en un recorregut que abasta el darrer segle i mig des de la filosofia a la història de l’art passant pel periodisme i la història. Autors com Ferrater Mora, Vicens Vives (els dos grans pols al voltant dels quals s’articulen les discrepàncies pel que fa a la definició i ús del seny) però també Eugeni d’Ors, Carles Cardó, Rodolf Llorens o encara Joan Maragall, J.V. Foix i Gaziel ens acompanyen al llarg d’aquesta pàgines i ens ajuden a conformar una visió plural, rica i multidisciplinar del concepte.

El volum es completa amb l’article de Xavier Antich sobre valors republicans i ètica pública que recull la ponència presentada a la Jornada Ètica pública i republicanisme: de les paraules als fets que va tenir lloc el 28 de novembre de 2016. En efecte, el seny –sobretot en la seva vessant política– no deixa de remetre, també, a una manera determinada d’enfocar la gestió del que és comú, a una determinada ètica de la pràctica política.

Marc Leprêtre i Alemany
Responsable d’estudis i prospectiva
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols editats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis a Publicacions de la Generalitat

El desenvolupament de l’autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme ǀ Post de l’ Institut d’Estudis de l’Autogovern

IEAEn els darrers anys, Catalunya ha encarat diverses problemàtiques territorials d’alta transcendència pública, tals com els desajustos en l’habitatge, el canvi del model en l’ús del sòl o la immigració. L’urbanisme ha marcat una tendència a integrar, dins la seva funció pública desenvolupada tradicionalment, un destacat component social, el qual constitueix un repte en l’evolució de l’Estat autonòmic.

L’objectiu d’aquesta obra és, doncs, l’estudi, l’ordenació i la clarificació de les potencialitats i els límits del desenvolupament de les competències de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria d’urbanisme, territori i medi ambient, a efectes de presentar instruments jurídics que poden ser emprats de base per adoptar directrius polítiques i normes jurídiques d’ordenació i de gestió del territori i el medi ambient. Al seu torn, aquestes eines donaran com a fruit mesures específiques i concretes per a la promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. I no tan sols es plantegen reptes en aquest sentit per a l’urbanisme català, ja que algunes de les qüestions principals sobre les quals ha de fer front, i que cada cop tenen més transcendència en els nostres dies, són les relatives als assumptes ambientals, entre els que destaca la concepció de la responsabilitat mediambiental plantejada per la Directiva 2004/35/CEE, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals.Read More »

L’envelat, arquitectura singular i símbol de la festa major ǀ Post de Francesc Albaraner i Josep Mañà

envelat

Els envelats catalans de festa major han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Cal destacar que fou un fet cultural específicament de Catalunya i que només tingué una molt limitada presència en territoris limítrofs al principat com la Catalunya Nord i les províncies d’Osca i de Castelló.

Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.

Els artífexs del envelats d’antenes, també denominats com de “corda i antenes”, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.) van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors. Això va representar una aportació original i única en el panorama mundial de les estructures de les grans tendes de vida temporal i efímera (tendes de campanya, tendes militars, circs, etc.), tot inventant un sistema estructural molt sofisticat, que ara denominem com a estructures laminars tensades.Read More »