Simfonies i fantasies per a gralla │ Post de Xavier Bayer

Digipack_defAquesta és una joia més de la col·lecció que ha anat publicant la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’enregistrament de 14 simfonies i fantasies escrites per a gralla que requereixen un altíssim nivell musical; tant interpretatiu com virtuosístic. Tot plegat ve editat en un doble CD i un llibret explicatiu que compta amb textos de Dani Carbonell, Albert Soler, David Morlà i Xavier Bayer. L’enregistrament sonor ha anat a càrrec de vuit de les millors colles de grallers que hi ha a l’actualitat, totes amb algun component sorgit de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Les simfonies i fantasies per a gralla són obres que tenen una complexitat i una extensió notables (entorn dels 8 o 10 minuts) i que també ens mostren l’expressivitat, el virtuosisme i la potencialitat que té la gralla a l’hora de fer música. Les obres, en la seva majoria, foren escrites al tombant dels segles XIX i XX per autors locals de prestigi. En aquells moments gralla va assolir el seu màxim esplendor, per una banda, gràcies al fruit d’una evolució i millora dels instruments i, per una altra banda, gràcies a l’excel·lent qualitat i nivell dels músics que les feien sonar.Read More »

Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas │ Post de la Institució de les Lletres Catalanes

lletresiartsramoncasasEl 2016, amb motiu de l’Any Ramon Casas, la Institució de les Lletres Catalanes i el comissariat de l’Any Ramon Casas, a càrrec de Vinyet Panyella, van iniciar el cicle Lletres i Arts, visions de Ramon Casas.

El cicle es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de Ramon Casas, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida. Les xerrades es van desenvolupar en sis centres culturals del territori que tenien a la seva col·lecció obres de Casas: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Art de Sabadell, la Fundació Rocamora, el Museu de la Garrotxa, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Cau Ferrat de Sitges. Sempre que es podia, les lectures tenien lloc a la mateixa sala d’exposicions, davant l’obra de la qual es parlava.

La selecció de les obres recull diferents etapes i tipologies pictòriques de Ramon Casas, des d’algun dels seus quadres més emblemàtics, com La càrrega, obres d’inici de la seva carrera, com és el cas d’Interior d’un taller després d’una festa, o peces menys conegudes que habitualment no estan exposades com l’Esbós amb dibuix de fantasia. Es tractava de fer una tria variada i representativa de l’obra de Casas que donés peu a lectures molt diverses.Read More »

Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació │Post de Elina Norandi

SacharoffAquesta publicació és el catàleg de l’exposició que es va organitzar al Museu d’Art de Girona com a acte central de l’Any Sacharoff, que es va celebrar el passat 2017 per instància del Departament de la Presidència de la Generalitat Catalunya, amb la finalitat de recordar els cinquanta anys de la mort de l’artista russa.

Olga Sacharoff va néixer en Tbilisi (Geòrgia) l’any 1881, en el si d’una família de l’alta burgesia. Després de formar-se a l’Acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a França a la primera dècada del segle XX. A la seva arribada a París, començà a desenvolupar una pintura cubista i a exposar en els diferents salons de l’avantguarda. Quan va esclatar la Gran Guerra arribà amb la seva parella, el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd, a Barcelona, on es van establir, i passava els estius a Tossa. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’artista tornà a París, però continuà viatjant freqüentment a la capital catalana, on s’establí definitivament l’any 1939. A Barcelona, Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra i treballà gairebé sempre amb la Galeria Syra. Al llarg de la seva trajectòria, l’artista va realitzar importants exposicions a Anglaterra, França, els Estats Units, Itàlia, etc. A més de dedicar-se a la pintura, va il·lustrar unes quantes obres literàries, així com va realitzar decoracions i dissenys de diversa índole.Read More »

Àlbum naturalista de micologia, de Josep Ribot i Calpe│Post de la Biblioteca de Catalunya

Album_micologia_blogJosep Ribot i Calpe (Barcelona, 1888 – 1974) va ser un dibuixant i pintor que va exercir durant el primer terç del segle XX en l’àmbit de les arts gràfiques.

La part més singular de la seva activitat artística la va consagrar a la realització d’una sèrie de làmines naturalistes en les quals va plasmar bona part de la flora micològica de Catalunya, fruit de la seva fascinació personal pels bolets.

La col·lecció ha estat donada el 2016 pels hereus de Josep Ribot a la Biblioteca de Catalunya, on romandrà, a partir d’ara, a disposició dels investigadors.

En les il·lustracions que ara es publiquen en aquest Àlbum naturalista de micologia, l’artista va exhibir el seu nivell tècnic més alt. Les imatges dels bolets destaquen per l’extrema fidelitat a l’original i per la minuciositat en el detall, en la composició i en la riquesa de matisos.

La col·laboració de la Societat Catalana de Micologia en aquesta publicació ha permès la classificació i descripció científica de les diferents espècies de bolets, aportant, així, un nou valor a un llibre artístic que sens dubte serà molt ben rebut pels amants de la natura.Read More »

Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora│Post de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals

tenoraL’oficialització dels estudis dels instruments catalans de la cobla es va fer efectiva l’any 1990 dintre la Reglamentació general dels conservatoris de música (Decret 2618/1966), vigent en aquell moment. El 1992 es promulga la nova Llei orgànica general del sistema educatiu (la LOGSE), i més tard, l’any 2006, l’anomenada Llei d’educació (la LOE), vigent actualment.

El “Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora” planteja l’aprenentatge de la tenora amb mentalitat oberta  a la nova realitat acadèmica. La primera part es basa en estudis i exercicis en les tonalitats major i menor, incloses les escales cromàtiques, de tons, arpegis de 7a disminuïda i de 7a de dominant. Però aquest mètode no solament és això. A més d’instruccions sobre el domini tècnic de l’instrument, s’inclouen qüestions teòriques, algunes de molt bàsiques, que pretén complementar i/o formar el criteri de l’alumne.Read More »

Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social │ Post de Narcís Selles

9788439395997Aquesta publicació correspon al catàleg de l’exposició que, sota el mateix títol, s’ha celebrat al Museu d’Art de Girona. En ell s’estudia l’experiència d’un col·lectiu plural d’artistes ─conegut pel seu acrònim, ADAG─ que va jugar un paper molt rellevant durant la primera fase del procés de transició del franquisme a la monarquia parlamentària. La vida del grup fou curta en el temps ─dos anys─, però va desenvolupar una intensíssima activitat pública a favor dels drets democràtics i les llibertats nacionals. I, alhora, va construir un model específic d’intervenció artística que alterava substancialment les formes habituals de produir i difondre el seu treball així com els modes de vincular-se i d’interactuar amb els distints agents que formaven part del seu entorn social i polític. En aquest sentit, la manera de fer de l’ADAG constitueix un precedent estratègic valuós per a les pràctiques col·laboratives, les estètiques relacionals o la crítica institucional.Read More »

Prudenci Bertrana, pintor │Post de Cristina Ribot

Portada20Bertrana-765x1024Entre els diferents actes realitzats dins el marc de l’Any Bertrana, el Museu d’Art de Girona (Md’A) ha organitzat i ha acollit una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre de 2017. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.Read More »

L’envelat, arquitectura singular i símbol de la festa major ǀ Post de Francesc Albaraner i Josep Mañà

envelat

Els envelats catalans de festa major han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Cal destacar que fou un fet cultural específicament de Catalunya i que només tingué una molt limitada presència en territoris limítrofs al principat com la Catalunya Nord i les províncies d’Osca i de Castelló.

Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.

Els artífexs del envelats d’antenes, també denominats com de “corda i antenes”, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.) van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors. Això va representar una aportació original i única en el panorama mundial de les estructures de les grans tendes de vida temporal i efímera (tendes de campanya, tendes militars, circs, etc.), tot inventant un sistema estructural molt sofisticat, que ara denominem com a estructures laminars tensades.Read More »

Teatre medieval en escena ǀ Post de Francesc Massip

teatre crisTeatre medieval en escena. Representacions de teatre medieval i renaixentista (1961-1969) és l’únic llibre inèdit que restava del prolífic investigador i poeta Josep Romeu i Figueras (1917-2004) que enguany, amb motiu del centenari del seu naixement i del cinquantenari d’aquelles representacions, ha publicat la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una detallada descripció del que van suposar els 9 cicles de teatre medieval i renaixentista que l’autor va dur a terme entre 1961 i 1969 al Saló del Tinell de l’antic Palau Reial Major de Barcelona. Romeu, que havia exhumat un bon feix de textos del nostre teatre medieval amb l’edició de Teatre hagiogràfic i de Teatre profà, posava a prova la dramaticitat i validesa escènica d’aquelles peces amb una estètica renovadora en el resclosit marc teatral sota la dictadura franquista.

En desvetllar i analitzar les potencialitats del nostre teatre antic, Romeu s’inscrivia de ple en la reivindicació que es feia arreu d’Europa d’aquella teatralitat medieval que pels seus components i línies d’acció escassament aristotèliques havien començat a interessar també als creadors escènics de les Avantguardes Històriques. En aquest sentit Romeu va sentir la mateixa fascinació que els estudiosos europeus experimentaren pels valors plàstics i l’eficàcia espectacular d’aquella dramatúrgia, que es fonamentava en Read More »

Els germans Busquets. Un univers compartit ǀ Post del Museu d’Art de Girona

germans busquetsEl març del 2015 els descendents dels germans Busquets van fer donació al Museu d’Art de Girona d’un fons de cap a 400 peces entre pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar els tres germans Busquets Mollera.  És el compromís de difondre el llegat d’aquesta nissaga d’artistes el que fa que el novembre del 2016 es presentés l’exposició Els germans Busquets, un univers compartit, on es mostra una selecció de les obres que la família va donar al Md’A i que permet constatar l’amor a l’ofici dels tres germans (Josep Maria, Lluís i Jaume).

Arrel de l’exposició s’ha fet una petita edició amb escrits de diversos autors que situen els germans a l’època: Joan Busquets, familiar dels artistes parla de les arrels familiars i d’aspectes biogràfics i els situa com la segona generació noucentista; Glòria Bosch i Susanna Portell, comissàries de la mostra, escriuen sobre la complicitat dels germans en els plantejaments que permet parlar d’un univers compartit, fins al punt que de vegades es fa difícil saber on acaba l’un i comença l’altre; Jordi Falgàs fa atenció a la col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó i al paper que va tenir en la pervivència del gust noucentista a través de la galeria dels Bells Oficis que van obrir el 1920 i que, en certa manera, prenia el relleu de la societat Athenea; i finalment Antoni Monturiol tracta la part de l’obra dels artistes relacionada amb el disseny gràfic ja que bona part de la donació al Museu d’Art són dibuixos amb grafies de lletres, decoracions, logotips, etc. La publicació no reprodueix tot el material exposat però sí que il·lustra el més representatiu i rellevant de la mostra.

Fitxa de compra a la llibreria en línia