Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Post d’Arnau González i Vilalta

AVIOEn una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015) │Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

40 anys mort francoAmb motiu del quarantè aniversari de la mort del general Franco (2015), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics va organitzar entre el 8 i el 10 de juliol de 2015 el simposi “A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015)”, a les sales de l’Institut d’Estudis Catalans. La sessions tenien com a objectiu fer un balanç d’aquests quatre decennis en àmbits diferents, a partir de cinc agrupacions: Demografia i distribució de l’hàbitat; política i relacions exteriors; economia i societat; llengua, cultura, educació, sanitat i drets, i ciència, comunicació i lleure.

La base humana de tot aquest procés de canvi va ser glossada per Andreu Domingo, de la UAB, amb la ponència “Reflexions des de la demografia: les migracions en una societat envellida”, al seu torn, Joaquim Nadal, de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va tractar “El municipalisme i la transformació del país”.

Les relacions polítiques i territorials van ser tractades per Josep Maria Reniu a “Partits polítics i itineraris electorals”, i l’exdirector del CHCC i professor de la Universitat Rovira i Virgili Josep Maria Roig i Rosich  incidí en “Espanya i Catalunya: quaranta anys de desacords”; que es completà amb la ponència d’Amadeu Altafag “Catalunya i Europa, de l’aspiració a l’encaix”;  i les relatives al País Valencià i les Illes Balears, que tractà el professor de la Universitat de València Vicent Flor amb “L’oportunitat perduda (1975-2015)” i el catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Sebastià Serra amb “Una mirada històrica a les Illes Balears”.Read More »

Teatre medieval en escena ǀ Post de Francesc Massip

teatre crisTeatre medieval en escena. Representacions de teatre medieval i renaixentista (1961-1969) és l’únic llibre inèdit que restava del prolífic investigador i poeta Josep Romeu i Figueras (1917-2004) que enguany, amb motiu del centenari del seu naixement i del cinquantenari d’aquelles representacions, ha publicat la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una detallada descripció del que van suposar els 9 cicles de teatre medieval i renaixentista que l’autor va dur a terme entre 1961 i 1969 al Saló del Tinell de l’antic Palau Reial Major de Barcelona. Romeu, que havia exhumat un bon feix de textos del nostre teatre medieval amb l’edició de Teatre hagiogràfic i de Teatre profà, posava a prova la dramaticitat i validesa escènica d’aquelles peces amb una estètica renovadora en el resclosit marc teatral sota la dictadura franquista.

En desvetllar i analitzar les potencialitats del nostre teatre antic, Romeu s’inscrivia de ple en la reivindicació que es feia arreu d’Europa d’aquella teatralitat medieval que pels seus components i línies d’acció escassament aristotèliques havien començat a interessar també als creadors escènics de les Avantguardes Històriques. En aquest sentit Romeu va sentir la mateixa fascinació que els estudiosos europeus experimentaren pels valors plàstics i l’eficàcia espectacular d’aquella dramatúrgia, que es fonamentava en Read More »

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

TEMPLERS

Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya l’exposició Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades presenta un recorregut per la història dels templers, des dels seus orígens en el marc de les peregrinacions a Terra Santa fins als fets que van portar a la supressió de l’Ordre l’any 1312. Amb el pas dels anys el Temple va arribar a ser una de les institucions més poderoses als territoris de l’Europa cristiana entre els segles XII i XIV i va tenir un pes important en la conquesta i reordenació dels territoris de la Corona d’Aragó. La tràgica desaparició de l’orde va afavorir, ja en els temps immediats, la creació de de mites i llegendes que es van imposar als fets històrics, i han creat una imatge falsa que ha quedat plasmada en la cultura popular a través de la literatura i el cinema.

Per aprofundir en els continguts de l’exposició s’edita aquest catàleg que recull els treballs de prestigiosos especialistes en el Temple. Helen J. Nicholson ens explica les noves descobertes en la seva història; Alan J. Forey ens il·lustra sobre el seu paper a la Corona d’Aragó; Josep Maria Sans i Travé ho fa sobre el procés als templers i John Walker tracta la llegenda templera. Read More »

Antoni Rovira i Virgili: Les valors ideals de la guerra ǀ Post de Josep M. Roig

les valorsEl 1916 en plena primera guerra mundial, i amb el resultat encara incert, Antoni Rovira i Virgili va escriure Les valors ideals de la guerra. Fou un llibre de combat, una presa de posició francòfila, per defensar els valors democràtics que propugnaven les potències aliades enfront de l’imperialisme dels imperis centrals. Fou també un intent de projectar els ideals nacionals de Catalunya ja que Rovira i Virgili creia que internacionalitzant les aspiracions catalanes i col·locant-se al costat de França i Gran Bretanya, en el cas d’una victòria d’aquestes, ajudarien a una major sobirania de Catalunya.

El Llibre defensa de manera ferma i decidida la causa dels aliats i els valors que propugnen, i es critica de forma dura i despietada Alemanya i els seus aliats. Tot i que potser encara és més menyspreador amb els neutrals. És una obra valenta, que pren posició en el debat força estès entre els intel·lectuals i polítics catalans d’aleshores, repartits entre aliadòfils (la majoria) i germanòfils. Cap el final l’autor estudia els estats i nacions en lluita, analitzant la seva història i els seus principals protagonistes. Ho fa des de la perspectiva nacionalista, és a dir, en funció de la consciència nacional que els ha permès estar presents en el mapa. Altres capítols estan dedicats als intel·lectuals i la guerra i també als voluntaris catalans que van anar a lluitar al costat de França.Read More »

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Read More »

Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la guerra civil espanyola ǀ Post de Daniela Aronica i Andrea Di Michele

fu la spagna!A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar  les velles i  les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.

Daniela Aronica i Andrea Di Michele
Comissaris i autors

Raquel Castellà
Coordinadora i editora

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Una mar de vinyes. El conreu de la vinya a Empúries, l’Escala i el Montgrí ǀ Post de Joaquim Tremoleda

un-mar-de-vinyes

Aquest catàleg s’edita com a complement de la visió que s’ha proporcionat en l’exposició temporal conjunta que es podia visitar al MAC-Empúries i al MASLE de l’Escala.

L’exposició està centrada en el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana, en la seva capacitat d’esdevenir un fenomen d’inversió i d’activació econòmica de primer ordre, amb inversions de capital per part d’influents personatges itàlics i provincials, convertint el nord-est català de zona de recepció a àrea productiva amb capacitat de crear un excedent per vendre a l’exterior. Es pot veure també com la vinya i la producció vinícola va fer necessària la creació d’indústries subsidiàries i va activar les xarxes comercials.

La presència del vi i el conreu de la vinya en les diverses cultures de casa nostra ha estat capital, tant pel que fa a l’aspecte alimentari com a bé de consum, com pel que va suposar de bé de prestigi social, influint en les mentalitats i els aspectes ideològics. En aquest catàleg es proposa una visió ràpida dels orígens de la vinya a casa nostra i el seu paper en les cultures ibèrica i romana de la mà de diversos especialistes.

En arqueologia, de fa temps es pot parlar amb propietat d’una arqueologia del vi, en la qual no només es tracta de les restes materials associades a aquestes tasques, sinó també a la cultura del vi en el sentit cultural i social.Read More »

Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial ǀ Post de Lluís Duran

aliadofils

Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial forma part de la col·lecció “La I Guerra Mundial a Catalunya” que promou el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, que, conjuntament amb “El fet identitari català al llarg de la història” constitueixen les dues col·leccions que desenvolupa aquest Centre adscrit al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

El llibre d’Andreu Navarra es presenta amb una introducció del director del Centre que inclou el manifest de les institucions econòmiques catalanes a Alfons XIII i el poema d’Apel·les Mestres Flors de Sang, en versió bilingüe, català-francès. Navarra estructura els capítols de l’obra en tres sectors que posicionen sobre el conflicte: els neutres, els partidaris de l’eix franco-britànic-rus-nord-americà  i el que configuren els imperis germànic i austríac. Certament Navarra, doctor en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre “José María Salaverría: escritor y periodista”, 2011, a més de poeta, és autor de diferents obres sobre l’Espanya de principi de segle, sobre anticlericalisme i ateisme, regeneracionisme, els debats hispanocatalanes entre 1875 i 1939, aliadòfils i germanòfils en la cultura espanyola, Pío Baroja, i d’un període posterior, són les seves aportacions sobre Juan Benet i Ana María Moix.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX l Post de Marina Garcia

primeres impresssionsEs tracta d’ una aproximació a la collecció de matrius xilogràfiques del fons de l’antiga Impremta Carreras (1860-1952).  Els textos d’ Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona; Francesc Fontbona, Antoni Serés, responsable de l’Arxiu Amades; el filòleg Pep Vila i Marina Garcia, comissària de la mostra, posen en valor el fons i l’apropen al públic menys avesat al món del gravat, sovint menystingut i desconegut enfront d’altres tècniques artístiques.

Un recorregut històric i temàtic que aborda els temes més destacats al voltant de la impremta i l’ús de les imatges tant en la fe, com en l’oci i la vida quotidiana a través d’una de les col·leccions de matrius xilogràfiques més importants d’Europa la de l’antiga impremta gironina Tipografia Carreras, amb més de 2100 peces i que, l’any 1986, va ser adquirida  per la Diputació de Girona.

La família Carreras comprèn quatre generacions d’impressors que des del 1860 fins al 1952 treballaren ininterrompudament a la ciutat de Girona. La seva activitat es va iniciar amb l’adquisició de la impremta de Melitó Suñer, la qual, al seu torn, havia incorporat material de les dues principals branques d’impressors gironins del segle XVIII: els Bro i els Oliva.Read More »