Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Post de David Fernández de Arriba

memòria i imatgeAquest és el vuitè volum de la col·lecció “Eines de Memòria” del Memorial Democràtic. Aquesta sèrie està expressament pensada per a la comunitat educativa. Aquest títol està dedicat a la novel·la gràfica. Una expressió artística sovint menystinguda que ha demostrat a les darreres dècades el seu potencial com a mitjà capaç d’afrontar amb complexitat i profunditat qualsevol temàtica. En l’àmbit educatiu, el còmic té virtuts per esdevenir una eina didàctica de primer ordre. La implicació personal dels autors i les autores, el fet de tenir un llenguatge propi que els i les nostres alumnes coneixen i la potent combinació de text i imatge, fan que sigui encara més adient si el que volem és conèixer el nostre passat.

Memòria i vinyetes està concebut per ser emprat pel professorat de secundària a les classes d’història. En primer terme ofereix una visió general de la història i el llenguatge del còmic, de la mà de dos experts com són Gerardo Vilches i Pepe Gálvez. Posteriorment, incorpora una panoràmica de les relacions entre el còmic i la memòria i Elena Masarah reflexiona sobre aquesta qüestió des d’una perspectiva de gènere.Read More »

La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona│Post de Josep Lluís Martín i Oriol Dueñas

referents_La_guerra_civil_al_territori.jpg_63La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.

Sense aquests factors és impossible comprendre la guerra civil. Un conflicte que com s’ha posat de manifest per part de la nostra historiografia va anar molt més enllà d’un enfrontament militar entre dos exèrcits. Es va tractar d’un veritable enfrontament civil entre veïns el qual tingué unes repercussions que en alguns casos han arribat a l’actualitat.Read More »

A 80 anys del cop d’estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939) │Post de Jaume Sobrequés

9788439396390Que fos un esdeveniment més o menys previsible no treu que el cop d’estat militar del 17-19 de juliol de 1936 no comportés un colossal trasbals per al Govern de la República i per al de la Generalitat de Catalunya. En poques hores, uns pocs dies i algunes setmanes, l’executiu català –l’acció política del qual durant la guerra és l’objecte d’estudi del simposi– va haver de fer front a l’acció violenta de grups radicals; va haver de formar un exèrcit per al front; va haver d’organitzar a corre cuita l’exili d’importants grups conservadors que fugien d’una repressió sense control i, per tant, difícil de frenar; va haver de posar en marxa una complicada economia que permetés abastir la població de pa i dels queviures bàsics; va haver de maldar per constituir governs tan unitaris com fos possible; va haver de posar en funcionament una indústria de guerra que alimentés d’armament els contingents militars; va haver de tenir cura de la salvaguarda del ric patrimoni artístic i cultural del país; va haver de posar en funcionament un sistema sanitari que permetés guarir els nombrosos ferits que arribaren del front; va haver d’organitzar un nou sistema d’ordre públic i una nova justícia, adaptades a la situació bèl·lica del país; va haver de defensar l’autogovern i l’autonomia de Catalunya de les escomeses centralistes del govern de la República. De tot això i, encara, d’altres aspectes d’un país en guerra, i en guerra civil, se n’hagué d’ocupar el govern de la Generalitat. Aquest simposi, organitzat amb motiu del vuitantè aniversari de l’inici d’aquell daltabaix, tenia per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, el paper que en totes aquestes qüestions va acomplir la Generalitat de Catalunya. Read More »

Les mans del PSUC. Militància│Post de Josep Puigsech i Giaime Pala

PSUC.jpg_194952310Que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha estat un dels eixos vertebradors de la trajectòria històrica catalana del segle XX és una realitat més que incontestable. Sense ell, els anys de la Guerra Civil, els de la lluita contra la Dictadura i els de la Transició no haurien estat els mateixos. El PSUC fou una organització significativa durant els anys bèl·lics, esdevingué el motor de la posterior lluita antifranquista i, finalment, un dels protagonistes principals de la transició a la democràcia. Així, doncs, 1936-1990 són els anys d’una Catalunya marcada, entre d’altres elements nuclears, pel PSUC. Precisament per aquest fet, i tot aprofitant que recentment se n’acaba de commemorar el vuitantè aniversari del naixement, resulta una bona oportunitat afrontar una nova reflexió sobre el contingut i significat de les aportacions d’aquest partit a la nostra història.

Aquesta no serà pas la darrera de les aportacions al voltant del PSUC. Ni ho pretenem. Però sí que volem que sigui una obra que afronti amb una nova perspectiva d’anàlisi la realitat d’aquesta organització, concretament la de la seva militància. I aquí hem volgut trencar una llança en favor de la categorització d’aquest col·lectiu, la militància, com un dels eixos vertebradors del partit: militància entesa no només com a militància de base, sinó també com a quadres mitjans i dirigents del partit. Read More »

Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Post d’Arnau González i Vilalta

AVIOEn una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015) │Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

40 anys mort francoAmb motiu del quarantè aniversari de la mort del general Franco (2015), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics va organitzar entre el 8 i el 10 de juliol de 2015 el simposi “A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015)”, a les sales de l’Institut d’Estudis Catalans. La sessions tenien com a objectiu fer un balanç d’aquests quatre decennis en àmbits diferents, a partir de cinc agrupacions: Demografia i distribució de l’hàbitat; política i relacions exteriors; economia i societat; llengua, cultura, educació, sanitat i drets, i ciència, comunicació i lleure.

La base humana de tot aquest procés de canvi va ser glossada per Andreu Domingo, de la UAB, amb la ponència “Reflexions des de la demografia: les migracions en una societat envellida”, al seu torn, Joaquim Nadal, de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va tractar “El municipalisme i la transformació del país”.

Les relacions polítiques i territorials van ser tractades per Josep Maria Reniu a “Partits polítics i itineraris electorals”, i l’exdirector del CHCC i professor de la Universitat Rovira i Virgili Josep Maria Roig i Rosich  incidí en “Espanya i Catalunya: quaranta anys de desacords”; que es completà amb la ponència d’Amadeu Altafag “Catalunya i Europa, de l’aspiració a l’encaix”;  i les relatives al País Valencià i les Illes Balears, que tractà el professor de la Universitat de València Vicent Flor amb “L’oportunitat perduda (1975-2015)” i el catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Sebastià Serra amb “Una mirada històrica a les Illes Balears”.Read More »

Teatre medieval en escena ǀ Post de Francesc Massip

teatre crisTeatre medieval en escena. Representacions de teatre medieval i renaixentista (1961-1969) és l’únic llibre inèdit que restava del prolífic investigador i poeta Josep Romeu i Figueras (1917-2004) que enguany, amb motiu del centenari del seu naixement i del cinquantenari d’aquelles representacions, ha publicat la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una detallada descripció del que van suposar els 9 cicles de teatre medieval i renaixentista que l’autor va dur a terme entre 1961 i 1969 al Saló del Tinell de l’antic Palau Reial Major de Barcelona. Romeu, que havia exhumat un bon feix de textos del nostre teatre medieval amb l’edició de Teatre hagiogràfic i de Teatre profà, posava a prova la dramaticitat i validesa escènica d’aquelles peces amb una estètica renovadora en el resclosit marc teatral sota la dictadura franquista.

En desvetllar i analitzar les potencialitats del nostre teatre antic, Romeu s’inscrivia de ple en la reivindicació que es feia arreu d’Europa d’aquella teatralitat medieval que pels seus components i línies d’acció escassament aristotèliques havien començat a interessar també als creadors escènics de les Avantguardes Històriques. En aquest sentit Romeu va sentir la mateixa fascinació que els estudiosos europeus experimentaren pels valors plàstics i l’eficàcia espectacular d’aquella dramatúrgia, que es fonamentava en Read More »

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

TEMPLERS

Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya l’exposició Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades presenta un recorregut per la història dels templers, des dels seus orígens en el marc de les peregrinacions a Terra Santa fins als fets que van portar a la supressió de l’Ordre l’any 1312. Amb el pas dels anys el Temple va arribar a ser una de les institucions més poderoses als territoris de l’Europa cristiana entre els segles XII i XIV i va tenir un pes important en la conquesta i reordenació dels territoris de la Corona d’Aragó. La tràgica desaparició de l’orde va afavorir, ja en els temps immediats, la creació de de mites i llegendes que es van imposar als fets històrics, i han creat una imatge falsa que ha quedat plasmada en la cultura popular a través de la literatura i el cinema.

Per aprofundir en els continguts de l’exposició s’edita aquest catàleg que recull els treballs de prestigiosos especialistes en el Temple. Helen J. Nicholson ens explica les noves descobertes en la seva història; Alan J. Forey ens il·lustra sobre el seu paper a la Corona d’Aragó; Josep Maria Sans i Travé ho fa sobre el procés als templers i John Walker tracta la llegenda templera. Read More »

Antoni Rovira i Virgili: Les valors ideals de la guerra ǀ Post de Josep M. Roig

les valorsEl 1916 en plena primera guerra mundial, i amb el resultat encara incert, Antoni Rovira i Virgili va escriure Les valors ideals de la guerra. Fou un llibre de combat, una presa de posició francòfila, per defensar els valors democràtics que propugnaven les potències aliades enfront de l’imperialisme dels imperis centrals. Fou també un intent de projectar els ideals nacionals de Catalunya ja que Rovira i Virgili creia que internacionalitzant les aspiracions catalanes i col·locant-se al costat de França i Gran Bretanya, en el cas d’una victòria d’aquestes, ajudarien a una major sobirania de Catalunya.

El Llibre defensa de manera ferma i decidida la causa dels aliats i els valors que propugnen, i es critica de forma dura i despietada Alemanya i els seus aliats. Tot i que potser encara és més menyspreador amb els neutrals. És una obra valenta, que pren posició en el debat força estès entre els intel·lectuals i polítics catalans d’aleshores, repartits entre aliadòfils (la majoria) i germanòfils. Cap el final l’autor estudia els estats i nacions en lluita, analitzant la seva història i els seus principals protagonistes. Ho fa des de la perspectiva nacionalista, és a dir, en funció de la consciència nacional que els ha permès estar presents en el mapa. Altres capítols estan dedicats als intel·lectuals i la guerra i també als voluntaris catalans que van anar a lluitar al costat de França.Read More »

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Read More »