Kosmos Panikkar. El món de Raimon Panikkar: una mirada integradora │ Post d’ Ignasi Moreta

9788439397700Kosmos Panikkar. El món de Raimon Panikkar: una mirada integradora, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, és el catàleg de l’exposició homònima que s’instal·la al Palau Robert de Barcelona amb motiu de la commemoració dels cent anys del naixement de Raimon Panikkar.

El llibre té com a finalitat deixar un testimoni perenne d’una exposició passatgera i contribuir a la difusió de la figura de Panikkar aprofitant l’abundant material gràfic que s’hi relaciona i els materials generats pel mateix Any Panikkar. L’elaboració de l’exposició està permetent traduir gràficament el pensament de Panikkar. La riquesa de la trajectòria biogràfica de Panikkar el converteix en un intel·lectual fàcilment traduïble en imatges. La coberta del llibre ens situa davant un occidental (americana, corbata…) meditant en la posició del lotus. En l’interior del llibre, podem trobar Panikkar vestit a la manera índia, però també amb sotana (negra o blanca), o encorbatat, o amb roba informal en una excursió amb família. Les imatges de Panikkar parlen dels seus compromisos vitals diversos. Com també en parlen les seves cartes, els manuscrits reproduïts, els documents de treball…

Les imatges, moltes de les quals són inèdites, es complementen amb textos de diversos estudiosos de Panikkar que n’ofereixen la seva mirada: Àngels Canadell, Ignasi Boada, Jordi Pigem, Xavier Melloni i Swami Satyananda Saraswati.Read More »

Guia per al respecte a la diversitat de creences als cementiris de Catalunya│Post Direcció General d’Afers Religiosos

cementirisCatalunya és una societat plural des del punt de vista religiós. Aquesta és una realitat a la qual les administracions públiques ens hem d’adaptar. Cal prendre les mesures oportunes per ser capaços de respondre adequadament a les noves demandes derivades d’aquest fet. En l’àmbit dels cementiris, aquestes demandes són cada vegada més habituals. El nostre marc jurídic ha previst clarament quina ha de ser la resposta de les administracions en relació amb les peticions de parcel·les confessionals als cementiris públics.

Som conscients que en ocasions poden sorgir dubtes sobre la millor manera d’implementar algunes mesures, i per això aquest document recull recomanacions per als gestors dels cementiris, la majoria de les quals estan basades en actuacions que ja es duen a terme en alguns municipis. L’objectiu d’aquesta publicació, doncs, és oferir orientacions als municipis que s’hi vulguin acollir, bo i respectant tant el dret a la llibertat religiosa i de pensament com la normativa en matèria de salut pública.Read More »

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Post de David Fernández de Arriba

memòria i imatgeAquest és el vuitè volum de la col·lecció “Eines de Memòria” del Memorial Democràtic. Aquesta sèrie està expressament pensada per a la comunitat educativa. Aquest títol està dedicat a la novel·la gràfica. Una expressió artística sovint menystinguda que ha demostrat a les darreres dècades el seu potencial com a mitjà capaç d’afrontar amb complexitat i profunditat qualsevol temàtica. En l’àmbit educatiu, el còmic té virtuts per esdevenir una eina didàctica de primer ordre. La implicació personal dels autors i les autores, el fet de tenir un llenguatge propi que els i les nostres alumnes coneixen i la potent combinació de text i imatge, fan que sigui encara més adient si el que volem és conèixer el nostre passat.

Memòria i vinyetes està concebut per ser emprat pel professorat de secundària a les classes d’història. En primer terme ofereix una visió general de la història i el llenguatge del còmic, de la mà de dos experts com són Gerardo Vilches i Pepe Gálvez. Posteriorment, incorpora una panoràmica de les relacions entre el còmic i la memòria i Elena Masarah reflexiona sobre aquesta qüestió des d’una perspectiva de gènere.Read More »

Trans-Formant la intervenció. Manual per a la formació en l’anàlisi i gestió de conflictes amb infants i joves des d’una perspectiva comunitària│Post del Departament de Justícia

transfomant OKl

Trans-Formant la intervenció amb infants i joves: existeix una relació estreta entre la formació en anàlisi i gestió de conflictes, la pròpia resposta als conflictes, i la prevenció. La formació és una eina que ens porta a dirigir una nova mirada sobre la complexitat de les situacions, punt de partida per millorar la nostra intervenció.

Què s’aprèn és important, però com s’aprèn, encara més. La formació que es proposa en aquest llibre té una perspectiva pràctica, en clau de taller, i conjuga enteniment i sensibilitat, cognició i emoció, cap i cor, per aconseguir un objectiu primordial: que la intervenció sigui més encertada i més curosa, i de retruc també ho serà per als mateixos professionals.

Trans-Formant presenta una selecció  del material didàctic utilitzat durant 13 anys de cursos impartits en el marc del Programa de prevenció i mediació comunitària del Departament de Justícia: metodologies, dinàmiques, situacions reals, exercicis, guies, referències audiovisuals, etc. Aquestes eines complementen la feina quotidiana de qui treballa amb població juvenil i, a més, li permeten revisar i redefinir estratègies de la seva intervenció.Read More »

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Post de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps

04_CELLER_TAVERNA_web reduit_Página_001El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com a institucions socials per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri; examinant també aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.Read More »

Els 10 posts més llegits el 2017 a llibresgencat

blogc

L’any 2017 vàrem publicar 40 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys ǀ Post de la Direcció General d’Afers Religiosos

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

Contractació Oberta ǀ Post d’Agustí Cerrillo

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal ǀ Post de la Subdirecció de Qualitat DemocràticaRead More »

Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya │ Post de Jordi Moreras

diàspores granAquesta monografia és el resultat d’una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2007 i 2010 sobre les ritualitats col·lectives dels musulmans de Catalunya. Es tracta de la primera aproximació feta a Catalunya, per estudiar la manera en què aquestes pràctiques relacionades amb el calendari festiu musulmà es desenvolupen en l’espai públic. Des de ja fa dècades les comunitats musulmanes han expressat la seva identitat col·lectiva a través d’aquestes festivitats. En elles s’expressa no només la intenció de mantenir activa la referència islàmica, sinó també la voluntat d’aconseguir el seu progressiu reconeixement per part de la societat catalana.

Sobre la base de tres col·lectius nacionals (marroquins, paquistanesos i senegalesos) i desenvolupant el treball de camp sobre cinc poblacions catalanes, hem analitzat l’expressió de les quatre principals celebracions islàmiques: el mes sagrat del ramadà (on els musulmans dejunen durant el dia), la festa del sacrifici (que temporalment s’associa al pelegrinatge a La Meca), l’aixura (o commemoració del martiri i mort de Hussein, el net del profeta Muhàmmad, especialment celebrada per les comunitats xiïtes) i el mawlid (o festa que celebra el naixement del profeta Muhàmmad). Totes elles esdevenen moments d’expressió col·lectiva, que progressivament comencen a prendre visibilitat en la societat catalana.Read More »

L’envelat, arquitectura singular i símbol de la festa major ǀ Post de Francesc Albaraner i Josep Mañà

envelat

Els envelats catalans de festa major han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Cal destacar que fou un fet cultural específicament de Catalunya i que només tingué una molt limitada presència en territoris limítrofs al principat com la Catalunya Nord i les províncies d’Osca i de Castelló.

Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.

Els artífexs del envelats d’antenes, també denominats com de “corda i antenes”, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.) van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors. Això va representar una aportació original i única en el panorama mundial de les estructures de les grans tendes de vida temporal i efímera (tendes de campanya, tendes militars, circs, etc.), tot inventant un sistema estructural molt sofisticat, que ara denominem com a estructures laminars tensades.Read More »

L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals ǀ Post de Clara Rubio

emigrantEl 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta.  Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.Read More »

El consum cultural digital entre les noves generacions esdevé majoritari ǀ Post de l’Observatori Català de la Joventut

Portada aportacions 55 (2)El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.

Aquests dos grups formen part d’una tipologia més àmplia elaborada per classificar les persones joves, i les no joves, en relació als seus hàbits culturals; els altres grups poden veure’s al gràfic. Aquesta tipologia ha estat elaborada per Antonio Ariño i Ramón Llopis, de la Universitat de València, com a part de la seva investigació sobre l’evolució de les pràctiques i consums culturals a Catalunya. Read More »