A 80 anys del cop d’estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939) │Post de Jaume Sobrequés

9788439396390Que fos un esdeveniment més o menys previsible no treu que el cop d’estat militar del 17-19 de juliol de 1936 no comportés un colossal trasbals per al Govern de la República i per al de la Generalitat de Catalunya. En poques hores, uns pocs dies i algunes setmanes, l’executiu català –l’acció política del qual durant la guerra és l’objecte d’estudi del simposi– va haver de fer front a l’acció violenta de grups radicals; va haver de formar un exèrcit per al front; va haver d’organitzar a corre cuita l’exili d’importants grups conservadors que fugien d’una repressió sense control i, per tant, difícil de frenar; va haver de posar en marxa una complicada economia que permetés abastir la població de pa i dels queviures bàsics; va haver de maldar per constituir governs tan unitaris com fos possible; va haver de posar en funcionament una indústria de guerra que alimentés d’armament els contingents militars; va haver de tenir cura de la salvaguarda del ric patrimoni artístic i cultural del país; va haver de posar en funcionament un sistema sanitari que permetés guarir els nombrosos ferits que arribaren del front; va haver d’organitzar un nou sistema d’ordre públic i una nova justícia, adaptades a la situació bèl·lica del país; va haver de defensar l’autogovern i l’autonomia de Catalunya de les escomeses centralistes del govern de la República. De tot això i, encara, d’altres aspectes d’un país en guerra, i en guerra civil, se n’hagué d’ocupar el govern de la Generalitat. Aquest simposi, organitzat amb motiu del vuitantè aniversari de l’inici d’aquell daltabaix, tenia per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, el paper que en totes aquestes qüestions va acomplir la Generalitat de Catalunya. Read More »

Votacions electròniques: una eina de gestió pública per a la millora de la qualitat democràtica i la participació política | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

votacions electròniquesL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 17 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol “Votacions electròniques: una eina de gestió pública per a la millora de la qualitat democràtica i la participació política. Es tracta d’un treball dirigit pel professor de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Barrat Esteve amb la col·laboració de Jordi Castellà i Roca, Mila Gascó, David Dueñas i Cid, Lluís Alfons Ariño i Rubén Martínez Dalmau.

La publicació constata com Catalunya acumula una llarga experiència en votacions electròniques iniciada a les eleccions autonòmiques de 1995 i en proves experimentals que també es reproduïren a les eleccions de 2003 i al referèndum sobre la Constitució europea de 2005. Si bé a escala catalana els progressos han estat minsos, els municipis han demostrat més decisió amb la convocatòria de consultes populars en diversos formats.

La recerca també posa de manifest com alguns preceptes de la Llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum, continuen pendents vuit anys després. És el cas de la plataforma tecnològica comuna que hauria de permetre la implantació homogènia del sistema de vot electrònic, que no s’ha desenvolupat encara, tot i que experts de diferents disciplines (dret, informàtica, sociologia, gestió pública) i tècnics de les administracions públi­ques catalanes treballen conjuntament en el disseny d’un projecte viable.Read More »

Les mans del PSUC. Militància│Post de Josep Puigsech i Giaime Pala

PSUC.jpg_194952310Que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha estat un dels eixos vertebradors de la trajectòria històrica catalana del segle XX és una realitat més que incontestable. Sense ell, els anys de la Guerra Civil, els de la lluita contra la Dictadura i els de la Transició no haurien estat els mateixos. El PSUC fou una organització significativa durant els anys bèl·lics, esdevingué el motor de la posterior lluita antifranquista i, finalment, un dels protagonistes principals de la transició a la democràcia. Així, doncs, 1936-1990 són els anys d’una Catalunya marcada, entre d’altres elements nuclears, pel PSUC. Precisament per aquest fet, i tot aprofitant que recentment se n’acaba de commemorar el vuitantè aniversari del naixement, resulta una bona oportunitat afrontar una nova reflexió sobre el contingut i significat de les aportacions d’aquest partit a la nostra història.

Aquesta no serà pas la darrera de les aportacions al voltant del PSUC. Ni ho pretenem. Però sí que volem que sigui una obra que afronti amb una nova perspectiva d’anàlisi la realitat d’aquesta organització, concretament la de la seva militància. I aquí hem volgut trencar una llança en favor de la categorització d’aquest col·lectiu, la militància, com un dels eixos vertebradors del partit: militància entesa no només com a militància de base, sinó també com a quadres mitjans i dirigents del partit. Read More »

Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació │Post de Elina Norandi

SacharoffAquesta publicació és el catàleg de l’exposició que es va organitzar al Museu d’Art de Girona com a acte central de l’Any Sacharoff, que es va celebrar el passat 2017 per instància del Departament de la Presidència de la Generalitat Catalunya, amb la finalitat de recordar els cinquanta anys de la mort de l’artista russa.

Olga Sacharoff va néixer en Tbilisi (Geòrgia) l’any 1881, en el si d’una família de l’alta burgesia. Després de formar-se a l’Acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a França a la primera dècada del segle XX. A la seva arribada a París, començà a desenvolupar una pintura cubista i a exposar en els diferents salons de l’avantguarda. Quan va esclatar la Gran Guerra arribà amb la seva parella, el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd, a Barcelona, on es van establir, i passava els estius a Tossa. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’artista tornà a París, però continuà viatjant freqüentment a la capital catalana, on s’establí definitivament l’any 1939. A Barcelona, Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra i treballà gairebé sempre amb la Galeria Syra. Al llarg de la seva trajectòria, l’artista va realitzar importants exposicions a Anglaterra, França, els Estats Units, Itàlia, etc. A més de dedicar-se a la pintura, va il·lustrar unes quantes obres literàries, així com va realitzar decoracions i dissenys de diversa índole.Read More »

Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya│Post de Rosa M. Canela i Balsebre

 

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultura ha publicat el número 8 de la col·lecció “Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya”: Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya, de l’antropòloga Rosa Canela, és una investigació sobre els rituals laics de benvinguda, obra guanyadora del 34è Premi Serra i Moret 2016 (assaig) i el 2n premi Temps, Espai i Forma 2016 (assaig) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La investigació s’endinsa en les cerimònies de benvinguda o d’acolliment civi anomenades popularment de bateig civil, que en els darrers anys s’han estès a més de setanta municipis catalans. Lluny de ser un invent modern, les cerimònies civils de benvinguda compten amb quasi un segle i mig d’història: va ser a Reus, al 1870, on es va celebrar el primer bateig civil d’Espanya.

El bateig civil és una celebració de l’arribada d’un infant, sigui per naixement o adopció, que organitza un ajuntament o jutjat de pau i que es pot celebrar de manera individual o col·lectiva. És una celebració de la vida, que comença i es renova, així com una integració del nou ésser a la societat civil, remarcant l’entrada i la pertinença al barri o municipi.Read More »

Els 10 posts més llegits el 2017 a llibresgencat

blogc

L’any 2017 vàrem publicar 40 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys ǀ Post de la Direcció General d’Afers Religiosos

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

Contractació Oberta ǀ Post d’Agustí Cerrillo

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal ǀ Post de la Subdirecció de Qualitat DemocràticaRead More »

Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Post del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

codimuntanyaEl Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya (CBP) és un document per ajudar a planificar i celebrar esdeveniments esportius a Catalunya. S’ha desenvolupat a partir de la participació d’un Grup de Treball amb una àmplia representació dels actores socials i entitats relacionades. Inclou recomanacions respecte la planificació, la celebració i les mesures a tenir en compte una vegada celebrades aquestes activitats. L’objectiu és oferir millores en la seguretat, la responsabilitat i la sostenibilitat en l’organització d’aquestes activitats, garantitzant-ne la seva compatibilitat amb la conservació del medi natural i el respecte vers les activitats del territori i la propietat.

L’àmbit d’aplicació del CBP són les curses per muntanya (pedestres); les curses d’orientació per muntanya (no senyalitzades); marxes populars i de resistència; duatlons i triatlons per muntanya. De totes maneres, el CBP també es presenta com un document de referència i inspiració per altres activitats esportives no motoritzades que requereixen un sistema operatiu per a la seva organització al medi natural.

El CBP es destina a qualsevol entitat pública o privada (amb o sense afany de lucre) que assumeix la responsabilitat d’organitzar una cursa o marxa per muntanya, a les quals s’ofereix un conjunt de mesures respecte la seguretat i la sostenibilitat per a la seva celebració, com recomanacions de caràcter ambiental, Read More »

Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Post d’Arnau González i Vilalta

AVIOEn una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció│Post de la Institució de les Lletres Catalanes

prudenci

Amb motiu de l’Any Bertrana la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) publica el llibre Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció una biografia sobre l’autor escrita per Xavier Sanjuan Borràs.

L’obra pren com a punt de partida la revisió de les informacions biogràfiques sobre Prudenci Bertrana, que s’han anat reproduint principalment a partir del llibre escrit per la seva filla Aurora –Una vida—publicat als anys seixanta. Aurora va prendre com a referència la pseudoautobiografia del seu pare Entre la terra i els núvols formada per les novel·les L’hereu, El vagabund i L’impenitent i, a banda d’informacions que apareixen a les novel·les –que són clarament invencions— i que la filla ja corregeix o s’estalvia, n’hi ha d’altres que a hores d’ara es pot demostrar documentalment que no poden ésser certes.

Les novel·les que formen part de la trilogia Entre la terra i els núvols no s’han de llegir com una autobiografia de Prudenci Bertrana perquè el protagonista Innocenci Aspriu no és el propi Bertrana, si bé molts episodis sí que pertanyen a la vida d’ambdós. D’aquí que Prudenci Bertrana no ens expliqui la vida, sinó una manera d’entendre-la. Aquest llibre ressegueix tant els passos d’Aspriu com els de Bertrana per tal de conèixer-los una mica millor.Read More »

Transparència, publicitat, rendició de comptes i govern obert aplicades a una administració tributària del segle XXI │Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapc16L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 16 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “Transparència, publicitat, rendició de comptes i govern obert aplicades a una administració tributària del segle XXI”. Es tracta d’un estudi dels investigadors del Grup de Sociologia Analítica i Disseny Institucional de la UAB José Antonio Noguera (dir.), Joaquim Campuzano i Toni Llàcer.

La publicació analitza els efectes de la transparència tributària sobre les percepcions de la ciutadania i, per tant, en la seva moral fiscal o motivació intrínseca per pagar impostos. Els autors constaten com hi ha una correlació positiva i significativa entre les percepcions que tenen els ciutadans sobre diversos indicadors de transparència i bon govern, d’una banda, i la seva predisposició a complir amb les obligacions fiscals, de l’altra.

Entre d’altres, també remarquen que les consideracions de la població envers el sistema fiscal són clau a l’hora de dissenyar estratègies institucionals adients per combatre l’evasió fiscal, que contribueixin tant a millorar la justícia efectiva del sistema com a augmentar els ingressos públics, sense necessitat d’apujar els tipus impositius. Conclouen que la transparència aplicada a la informació sobre l’Administració pública, és a dir, la divulgació d’informació que és rellevant per a l’avaluació de la seva gestió, pot ser un factor influent en la presa de decisions dels ciutadans a l’hora de pagar impostos.Read More »