De Daguerre al cinematògraf | Post d’Esteve Riambau

Les històries clàssiques del cinema han dedicat una importància desproporcionada a establir una cronologia tan minuciosa com estèril sobre les primacies de l’invent cinematogràfic. Estudis més recents han deixat al marge la cursa per saber quina va ser la primera pel·lícula rodada o projectada amb un determinat sistema en un àmbit o en un altre per dibuixar, en canvi, la complexa evolució des de la fotografia fins al cinema gràcies a aportacions molt diverses, paral·leles i sovint confluents.

A Catalunya, aquesta transició té una il·lustració perfecta en el cas dels Napoleon; la nissaga de fotògrafs afrancesats establerts a Barcelona va esdevenir el principal referent de la burgesia local que volia immortalitzar la seva imatge, i a partir del 1896 va ampliar el seu negoci amb la importació del cinematògraf. Els Lumière, els fotògrafs de Lió que van patentar l’enregistrament i la projecció pública d’imatges en moviment, van ser el motor europeu del nou invent. Després de la seva presentació a París, el van estendre arreu del món amb operadors propis que buscaven complicitats locals. Catalunya no en va ser una excepció i Jean-Claude Villemagne, empleat de l’empresa francesa, va trobar en els Napoleon els socis idonis per a implantar la primera sala de Barcelona on, de forma estable, es projectaven sessions del cinematògraf per a un públic que, un cop perdut l’interès inicial de la burgesia, es va estendre a classes més populars.

El trànsit de la imatge fotogràfica a la cinematogràfica al nostre país està, doncs, fortament lligat a la política expansiva dels Lumière, i és fruit d’un model de negoci indissolublement basat en l’espectacle burgès i les formes de representació del seu estatus. Serà també gràcies a uns perspicaços empresaris locals que van intuir que el seu invent tenia un gran potencial com a espectacle popular, que el cinema agafarà encara més embranzida com a tal. Així, més enllà de la concepció purament artística de l’invent, i de teories a l’entorn de quina va ser la primera projecció a Catalunya, cal no oblidar aquests condicionants històrics, econòmics i socials lligats, en definitiva, a l’esperit d’una època, per a valorar en la seva justa mesura i des de la perspectiva adequada, la importància d’aquesta transició.

Esteve Riambau
Director de la Filmoteca de Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols sobre cinema a Publicacions de la Generalitat

2 thoughts on “De Daguerre al cinematògraf | Post d’Esteve Riambau

    • Moltes gràcies pel suggeriment, el tindrem en compte per a les properes entrades del bloc. Cada cop són més les publicacions de la Generalitat que disposen de versió electrònica de descàrrega lliure en PDF i ja s’han donat les primeres passes per incorporar també el format ePub, l’estàndard d’ús més generalitzat de llibre electrònic, com ara les col·leccions Lexikon o Lexikon papers.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s