Aquest quart volum de Documents d’Arquitectura Moderna a Amèrica Llatina no és només un recull dels projectes d’habitatge social desenvolupats a l’Argentina, Brasil, Xile i Mèxic entre els anys 1950 i 1965. L’objectiu més important de la publicació és la reflexió sobre el paper que aquests grans projectes d’habitatge social varen tenir en el desenvolupament de la modernitat arquitectònica a l’Amèrica Llatina, i, d’aquesta reflexió, comprovar com moltes de les decisions de disseny d’aquests conjunts són encara vigents i poden ser reelaborades en projectes actuals. Tanmateix, no es pretén elaborar una teoria sobre l’habitatge social, ans mirar de reconèixer en les diferents propostes qualitats universals comunes i extrapolables.
Els diferents articles que configuren la primera part del llibre enceten debats sobre aspectes diversos dels conjunts estudiats. Reconeix la voluntat de fer ciutat que rau en tots els conjunts, i dóna peu a aprofundir en les mancances que sobre aquest aspecte presenten moltes de les intervencions actuals i, per tant, de la necessitat de tornar a tenir la voluntat de fer ciutat com a primer objectiu de tota implantació.
És important constatar com la majoria dels projectes analitzats provenen d’equips d’arquitectes de reconeguda solvència. Això confirma la importància del paper de les administracions en la formulació dels encàrrecs i en la seva aposta per una arquitectura de qualitat.
En poques línies no és possible desvetllar la gran quantitat de temes sobre els quals es pot establir un debat, però tractarem d’esmentar-ne alguns: les diferents tipologies emprades, per exemple, no massa llunyanes de les actuals; l’aplicació de solucions sostenibles, és a dir, reconèixer l’atenció que en aquella època es prestava a les exigències climàtiques, com la de la protecció solar, i recollir les diverses solucions formalitzades en pèrgoles, brise-soleils, porxos i patis; descobrir la voluntat d’utilització de materials locals; la correcta elecció del tipus d’ocupació, en funció de les condicions del lloc; la utilització d’una trama ordenadora; i l’atenció als espais exteriors i als seus recorreguts o el disseny dels equipaments són algunes de les lliçons que es poden extreure d’aquests conjunts per aplicar-les a les propostes actuals.
Dra. Teresa Rovira Llobera
Arquitecta. Professora titular de projectes arquitectònics (UPC). Responsable del Grup de Recerca FORM
Coordinadora de Documentos de Arquitectura Moderna en América Latina 1950-65
Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Fragment en PDF
Altres títols sobre arquitectura a Publicacions de la Generalitat
És interessant comprovar com l’habitatge social ha estat, al llarg del desenvolupament de l’arquitectura moderna, un ‘laboratori’ perfecte per a l’experimetació de noves maneres de viure i de crear relacions entre els habitants de les ciutats. I també és destacable el fet que moltes de les solucions que s’adoptaren ja fa algunes dècades continuin sent plenament vigents. Tanmateix, com a arquitecte, veure com fa més de cinquanta anys ja s’aplicaven amb consciència criteris de sostenibilitat que, recentment, es venen com el pal de paller del futur de l’arquitectura, em fa prendre consciència que potser no hem aprofitat el bagatge anterior de la manera que hagués estat desitjable.