Aquesta obra s’inscriu en una sèrie de publicacions del Parlament de Catalunya que, en el marc de la seva tasca de coordinació del grup de treball de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees sobre el principi de subsidiarietat, pretenen aportar informació i elements de debat i reflexió sobre les disposicions del Tractat de la Unió Europea relatives al control del principi de subsidiarietat per part dels parlaments dels estats membres.
D´acord amb la definició del principi de subsidiarietat, continguda en l´article 5 del Tractat de la Unió Europea, la Unió Europea, en els àmbits en què no té competència exclusiva, només intervé si els objectius de l´acció pretesa no poden ser suficientment assolits pels estats membres, ni a nivell central ni regional o local, i, en canvi, es poden assolir millor, atesos els efectes i la dimensió de l´acció, a nivell de la Unió. La naturalesa, el contingut i la finalitat del principi de subsidiarietat, en el marc de la Unió Europea, no ha estat objecte de consens. Així, d’una banda, s´ha qualificat aquest principi de «concepte clau», «pedra filosofal», «pedra angular», «carta magna d’Europa», «remei miraculós contra el cansament d´Europa», «clau de volta», «cavall de Troia en la fortalesa de l´eurocentrisme»; i, de l’altra, ha estat qualificat també de «nebulós», «ambivalent», «vague», «terrible», «opac», «elusiu», «xec en blanc», «mite» «paraula màgica», «concepte subjectiu» o «concepte trampa».
El caràcter dinàmic i multifuncional d´aquest principi n’ha propiciat, però, la defensa i l’acceptació tant de les institucions de la Unió com d’alguns estats membres, incloses les entitats regionals i locals.
A més de raure en el seu contingut, l´interès del principi de subsidiarietat en la Unió Europea és destacable des de diferents perspectives. En primer lloc, posa en relleu la creixent intervenció dels parlaments dels estats membres en el sistema institucional de la Unió. Aquesta intervenció ha arribat a la màxima expressió jurídica en la reforma dels tractats constitutius que va suposar el Tractat de Lisboa per mitjà del procediment d´alerta ràpida. La idoneïtat i les implicacions d´aquesta participació dels parlaments dels estats membres en la Unió hauria de ser objecte de valoració.
En segon lloc, el principi planteja el tema de la intervenció de les regions i, més específicament, dels parlaments regionals en el marc de l´adopció de decisions de la Unió Europea. D´aquesta manera, el procediment d´alerta ràpida constitueix una de les possibles formes de participació regional en la Unió. Les referències del Tractat de Lisboa a les regions i a la potencial participació dels parlaments regionals en el procediment d´alerta ràpida reforcen la reivindicació de l’Europa de les regions com un element necessari del procés de construcció europea, caracteritzat per la síntesi de les legitimitats existents en la societat. En aquest sentit, es reforça la lògica federal, inherent a la Unió Europea, en detriment de la mera lògica intergovernamental, insuficient, ja sigui des d´una perspectiva política o tècnica, en un procés d´integració.
Miquel Palomares Amat
Lletrat del Parlament de Catalunya
Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF
Altres títols sobre el principi de subsidiarietat a Publicacions de la Generalitat