Els darrers anys, les institucions europees han esmerçat esforços en la millora de la formació de la població. A banda de la innegable contribució de l’educació a la igualtat d’oportunitats i al desenvolupament social i democràtic, és imprescindible ressaltar el seu paper essencial per garantir la competitivitat present i futura del país. Així, la lluita contra l’abandonament prematur escolar i el fracàs escolar es converteixen en elements centrals de l’Estratègia Europea 2020.
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, atesa la preocupant evolució del risc de fracàs escolar a Catalunya, va decidir dur a terme un informe sobre aquesta problemàtica. L’informe defineix els conceptes de risc i fracàs escolar, identifica l’alumnat en aquesta situació de risc i els factors que la determinen i l’expliquen. Les aproximacions han estat diverses. En primer lloc, hem fet, de nou, ús de les estadístiques proporcionades per PISA, per identificar les principals variables explicatives de risc de fracàs escolar. Ateses les limitacions de l’enquesta PISA, hem completat la proposta amb una anàlisi qualitativa a través dels discursos d’una selecció d’actors socials relacionats amb l’àmbit educatiu. Aquesta última aproximació, a més, ens ha permet valorar les diverses iniciatives públiques de lluita contra el fracàs. I per últim, s’ha fet una anàlisi de política comparada per conèixer de primera mà les iniciatives europees i estatals en aquest àmbit.
És probable, però, que el valor principal de l’informe es trobi en el seu apartat de consideracions i recomanacions. Aquest apartat reforça el seu interès en el fet que les 72 recomanacions que inclou han estat consensuades amb els agents socials i econòmics més representatius de Catalunya. Les recomanacions s’han agrupat en vuit dimensions: coneixement, avaluació i acció; adaptació, flexibilitat i autonomia; capital humà i condicions de treball; orientació i personalització; estabilitat, participació i consens; valoració i comunicació; entorn i transició escola-treball; i per últim, garanties.
La necessitat de posicions consensuades entre tots els actors que intervenen en l’àmbit educatiu es fa encara més evident en un període en què les restriccions pressupostàries generaran molta pressió a les polítiques educatives. L’aposta per una millora clara de l’eficiència del sistema sembla el camí més viable, però per això, cal comptar amb la participació i implicació de tota la comunitat educativa. En aquest sentit, pel que fa a la lluita contra el fracàs escolar, l’informe de CTESC pot ser un bon punt de partida per dibuixar-ne el full de ruta.
Xavier Riudor
Politòleg. Director del Gabinet tècnic del CTESC
Director i coautor de l’Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya
Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en EPUB | Text complet en PDF