L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat un nou número de la col·lecció “Quaderns d’Estadística” que analitza la fecunditat de la població resident a Catalunya, a partir de la informació proporcionada per l’Enquesta demogràfica duta a terme l’any 2007. Aquesta enquesta constituïa una nova estadística oficial amb un doble objectiu: actualitzar les variables bàsiques del Cens de població 2001 i, d’altra banda, proporcionar informació detallada sobre l’evolució dels components del creixement demogràfic que facilités l’estudi de les causes i conseqüències dels canvis recents registrats en la població de Catalunya.
La monografia que segueix a continuació és una investigació que s’emmarca dins del segon d’aquests objectius, en la mesura que l’anàlisi de la fecunditat és clau per entendre l’evolució de la població de Catalunya en els darrers 35 anys i preveure’n l’evolució. Al mateix temps, la publicació incorpora nous resultats estadístics de l’enquesta, els quals s’afegeixen als resultats sintètics i bàsics que l’Idescat va difondre al llarg de l’any 2009.
L’autor de l’esmentada investigació és el professor Daniel Devolder, un investigador amb àmplia experiència i un dels experts europeus més reconeguts en el camp de l’anàlisi demogràfica de la fecunditat. És doctor en Economia per l’Institut d’Études Polítiques de París, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor del Departament d’Economia i Història Econòmica d’aquesta Universitat.
El contingut del llibre és bàsicament analític: utilitza diferents enfocaments de l’estadística i de l’anàlisi demogràfica per avaluar el nivell de la fecunditat assolit tant per les dones autòctones com per les dones nascudes a l’estranger. L’impacte de l’expansió educativa sobre el nivell de fecunditat, les noves formes familiars, l’efecte de les separacions i divorcis i de la migració són alguns dels aspectes analitzats.
L’estudi aporta resultats inèdits i desfà alguns mites sobre el nivell de fecunditat de les dones immigrants. S’ha pogut avaluar que, prèviament a l’emigració, les dones estrangeres, quan són al seu país d’origen, disminueixen la fecunditat i, per tant, tenen pocs fills abans d’emigrar (efecte d’anticipació). En arribar al país d’acollida, en canvi, tenen un nivell de fecunditat més alt, que compensa els fills que havien deixat de tenir anteriorment, de manera que fa la impressió que les estrangeres que arriben a Catalunya i a Espanya tenen molts fills quan, en realitat, estan “recuperant” fecunditat que havien ajornat abans d’emigrar.
La importància de l’escolarització per a l’adaptació de les dones estrangeres als costums del país, apareix nítidament quan es té en compte la durada de residència i l’edat a la migració, de manera que les dones estrangeres que han arribat a Catalunya en la seva infància (abans de complir els 13 anys d’edat) tenen un nivell de fecunditat molt més baix que les que van arribar a edats més grans i, el què es més important, han adoptat el model de fecunditat tardà, tant característic de la població autòctona catalana.
L’elevada edat mitjana de les dones autòctones a la primera maternitat (més de 30 anys), és la principal causa de l’alt nivell d’infecunditat, que s’ha estabilitzat pel recurs a les tècniques de reproducció assistida, com els tractaments hormonals i la fecundació in vitro. Tanmateix, l’estudi atén l’augment molt significatiu de la proporció de dones sense fills: es preveu que gairebé un 25% de les dones nascudes a Catalunya a mitjan anys setanta acabaran la seva vida fèrtil sense haver tingut cap fill, la qual cosa és un fet inèdit en la història de la població catalana i que només es dóna en comptats països del món (Àustria, Alemanya i Suïssa).
Aquesta situació planteja el debat de fins a quin punt aquesta infecunditat es voluntària o si és el resultat no desitjat d’un conjunt de factors, com són el retard en l’emancipació dels joves, les dificultats de conciliar la vida laboral i la vida familiar, i el desigual repartiment entre homes i dones del treball familiar domèstic. En l’actual context de crisi econòmica, aquestes dificultats poden agreujar-se i és important ser conscient que algunes microdecisions, que es prenen tant en l’àmbit privat com en l’àmbit de les polítiques públiques, poden tenir conseqüències determinants sobre un fet tan important com tenir o no tenir fills.
Enric Ripoll i Font
Subdirector general de Producció i Coordinació Estadística. Institut d’Estadística de Catalunya
Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF