La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010 relativa a l’Estatut d’autonomia de Catalunya suscita quatre grans temes de reflexió i debat que són d’interès general, però que concerneixen especialment els juristes i els actors polítics.

En primer lloc, la STC 31/2010 obliga a reconsiderar el paper, els límits i la posició de la justícia constitucional en un Estat democràtic. En segon lloc, la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català de 2006 comporta necessàriament un replantejament de la figura dels estatuts d’autonomia com a instrument normatiu per a l’aprofundiment de l’autogovern de les comunitats autònomes en el context actual de l’evolució de l’Estat autonòmic espanyol. En tercer lloc, la Sentència exigeix fer un balanç d’àmbit per àmbit de la reforma estatutària per veure com queda l’autogovern de Catalunya després del pronunciament del Tribunal Constitucional. Finalment, la STC 31/2010 condueix inexorablement a formular escenaris de futur per al progrés de l’autogovern de Catalunya i per a l’evolució de l’Estat autonòmic en el seu conjunt.

Però queden obertes moltes altres preguntes:
– És positiu que els estatuts, especialment després d’haver estat sotmesos a referèndum, es puguin impugnar davant el Tribunal Constitucional?
– És constitucionalment correcte que el Tribunal Constitucional s’hagi atribuït el paper de poder constituent perllongat?
– La STC 31/2010, com afecta la resta d’estatuts reformats amb disposicions semblants a l’Estatut d’autonomia de Catalunya?
– Podrà mantenir-se l’estatut de la llengua catalana assolit abans de la reforma, especialment en els àmbits de l’educació, dels mitjans de comunicació o de l’Administració?
– Quin valor i quines garanties tenen avui les competències exclusives, compartides o executives de la Generalitat?
– Fins a quin punt es manté, després de la STC 31//2010, la nova posició constitucional que intentava trobar Catalunya amb la reforma estatutària?
– Quin paper poden jugar a partir d’ara les lleis de transferència o delegació previstes a l’article 150.2 CE? Quines altres vies polítiques o jurídiques es poden seguir?

L’especial de la Revista Catalana de Dret Públic sobre la STC 31/2010 tracta amb rigor de totes aquestes qüestions mitjançant una primera aproximació jurídica de caràcter sintètic i plural amb les aportacions d’aproximadament una seixantena d’autors.

Mercè Barceló, Xavier Bernadí i Joan Vintró
Coordinadors de l’Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya a Publicacions de la Generalitat