Durant el segle XX s’han produït tres grans onades de creació d’estats: amb l’ensorrament dels imperis otomà i austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial, amb els processos de descolonització en la segona meitat del segle, i finalment amb el col·lapse del règim soviètic a finals dels anys vuitanta. D’altra banda, a principis del segle XXI trobem demandes d’autogovern en estats consolidats d’Europa i Amèrica del Nord, algunes de les quals plantegen noves fórmules institucionals o, fins i tot, la creació de nous estats. En aquest escenari és rellevant plantejar: fins a quin punt pot resultar plausible pensar en una quarta onada de creació d’estats? De què pot dependre? Ens pot servir d’alguna cosa examinar l’experiència dels nous estats apareguts amb l’ensorrament dels països comunistes? Aquestes són les preguntes que emmarquen l’estudi Noves estatalitats i processos de sobirania que ocupa monogràficament el número 33 de la revista IDEES, del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, i que va ser presentat el mes de gener al Parlament Europeu.

Hi ha moltes maneres de plantejar-se un estudi d’aquest tipus, en el nostre cas ens vam proposar l’estudi transversal dels casos on es presenten aquestes demandes sobiranistes més estructurades social i políticament, juntament amb els casos de creació de nous estats a Europa. En total foren 17 casos d’estudi. Deu exemples de creació de nous estats europeus que cobreixen gran part dels nous estats de la tercera onada: Bòsnia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Kosovo, Letònia, Lituània, Macedònia, Montenegro, Ucraïna; sis casos de societats europees amb minories territorials que presenten demandes d’aprofundiment del seu autogovern i de reforma institucional: Catalunya, Escòcia, Euskadi, Flandes, Grenlàndia, Irlanda del Nord; i, finalment, un cas a Nord Amèrica, dins de l’OCDE, que ha servit de model en el qual s’han reflectit algunes d’aquestes societats: Quebec.

En aprofundir en aquests processos l’estudi descobreix les interrelacions dinàmiques que es produeixen entre les demandes democràtiques, de reconeixement cultural i d’acomodació institucional.

Jaume López
Professor de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya
Director de l’estudi Noves estatalitats i processos de sobirania

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres números de la revista IDEES a Publicacions de la Generalitat