Joaquim Torres-García (Montevideo, 1874-1949) és un dels referents de l’art del segle XX. Fill de pare català, es va formar a Barcelona i va viure a Catalunya vora trenta anys. Artista incomprès, el 1920 va marxar a Nova York. Florència, Villafranca del Mar, París, Madrid, són altres llocs on va viure i treballar abans del retorn a Montevideo, l’any 1934, on segons les seves pròpies paraules, per fi deixaria de sentir-se estranger.

L’exposició Torres-García a les seves cruïlles ha estat comissariada per Tomàs Llorens, un dels estudiosos que ha sabut interpretar millor l’obra d’aquest gran artista, teòric de l’art i pedagog. A partir principalment de dibuixos i algunes pintures i construccions de fusta de la col·lecció d’Alejandra, Aurelio i Claudio Torres, néts de l’artista, Llorens presenta un discurs a l’entorn de les etapes modernista i noucentista, el camí cap a l’abstracció geomètrica i el personal concepte de constructivisme de Torres-García. Convé destacar que la mostra convida a apreciar tant el procés creatiu com la coherència i l’exigència de la producció de Torres. Al mateix temps, l’itinerari expositiu posa en dubte l’asseveració de la historiografia artística tradicional segons la qual classicisme i avantguarda són pols oposats. Les idees del que és clàssic i el que és modern mai no van ser excloents per a Torres-García, i tot al llarg de la seva trajectòria va passar de l’una a l’altra amb naturalitat, sempre a la recerca de l’essència d’un art vital, poètic i universal.

Adela Laborda
Coordinadora tècnica del catàleg de l’exposició Torres-García a les seves cruïlles

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols del Museu Nacional d’Art de Catalunya a Publicacions de la Generalitat