La desaparició d’Ossama Bin Laden representa formalment la fi d’un cicle que s’havia obert fa una dècada amb els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington. Però existeixen uns precedents a aquesta mort simbòlica de l’organització: després d’un periple de nou vides en vint anys (en francès, idioma original de l’obra, els gats tenen nou vides), el gir que suposa l’elecció de Barack Obama, amb el replantejament de la «guerra global contra el terror» decretada pel seu predecessor George W. Bush i el discurs de reconciliació amb l’islam pronunciat al Caire el juny de 2009, creen l’ambient de ruptura necessari per iniciar la desactivació ideològica de l’organització.

Malgrat tot, l’estocada de mort arriba amb l’onada revolucionària al món àrab, que deixa Al-Qaida òrfena de discurs i de programa, i demostra que allò que els carrers àrabs demanen són eleccions lliures, respecte per als drets humans i, en definitiva, llibertat i democràcia. A més, ho fa mitjançant mecanismes de protesta popular pacífics. Aquesta és la principal mostra que les tesis d’Al-Qaida no havien arrelat en territori àrab ni en el si de les comunitats musulmanes que, a través de les revoltes, han rebutjat contundentment tant els missatges com les estratègies d’una organització que ha mantingut un segrest col·lectiu sobre la comunitat dels musulmans a partir d’una relació perversa amb l’islam. Finalment, Al-Qaida ha aparegut com el que és, una aberració en la història contemporània de l’islam, molt radical i minoritària.

Creada a l’Afganistan el 1988, és des del Sudan que Al-Qaida teixeix la seva trama planetària i gràcies als talibans aconsegueix ser la primera formació terrorista amb vocació global. Des de la despietada guerrilla de l’Aràbia fins al bany de sang de l’Iraq, ens trobem amb un engranatge en forma de xarxa i en perpetu moviment, capaç de colpejar el cor d’Europa i estendre’s fins al nord de l’Àfrica. Tanmateix, al cap d’un temps Al-Qaida va perdent terreny i acaba maldant per sobreviure amb els combats al Pakistan. Aquesta capacitat de superar cicles de regeneració és el que ha mantingut l’organització amb vida fins al moment, però les circumstàncies actuals semblen preveure que la seva resistència comença a estar en hores baixes. La desaparició del seu líder carismàtic, la gradual «localització» del seu radi d’acció i la demostració que la lluita contra l’opressió passa per camins totalment oposats als que Al-Qaida proposa deixen entreveure que potser estem davant el principi de la fi d’aquest malson global.

Jean-Pierre Filiu
Professor de l’Institut d’Estudis Polítics de París i de la Universitat de Georgtown, especialitzat en Pròxim Orient
Autor de Las 9 vidas de Al Qaeda

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de l’IEMed a Publicacions de la Generalitat