En la mateixa mesura que l’exposició Realisme(s). L’empremta de Courbet, el catàleg que l’acompanya salda el deute que el MNAC tenia amb el realisme català, un període artístic determinant per a la modernització de la pintura del segle XIX a Catalunya, i al mateix temps pretén posar de manifest que el realisme al nostre país no es va produir de forma aïllada i desvinculada del seu context europeu. Amb aquesta finalitat s’ha buscat en l’art francès els referents que van servir d’estímul i font d’inspiració als artistes catalans.

Cal assenyalar d’entrada que el realisme català, a pesar que li va costar desprendre’s de l’herència del romanticisme, va mostrar una indubtable permeabilitat a les novetats artístiques procedents de París i, de fet, va constituir l’únic focus d’aquesta tendència a la Península. Amb tot, no s’ha d’oblidar que el terme «realisme» segueix sense trobar una definició precisa pel que fa a la seva concreció estilística i als seus límits cronològics. De fet, alguns autors arriben a situar el final del moviment en la dècada de 1890. Aquesta indefinició cronològica és indicativa de la dificultat metodològica amb què s’enfronten aquells especialistes que volen fixar els límits temporals d’un moviment que presenta un perfil polièdric i en el qual es barregen una gran diversitat d’aspectes d’índole artística, social i ideològica. I per acabar d’adobar-ho, el terme «realisme» no es va encunyar per referir-se al moviment que va néixer a França a mitjan segle XIX sinó que la historiografia de l’art l’ha utilitzat abans i després amb matisos diferents. D’aquí també que al final es contempli un àmbit de naturalesa sintètica —inclou obres «realistes» dels segles XVII, XIX i XX, més concretament d’Antoni Tàpies— que convida a reflexionar sobre el terme «realisme», que al segle XXI segueix suscitant un estimulant debat intel·lectual.

El llibre inclou nou articles de distints especialistes que il·luminen sobre diferents aspectes associats a la pintura realista catalana del segle XIX, amb el pintor Ramon Martí Alsina com a capdavanter d’aquesta renovació pictòrica, així com sobre aspectes puntuals de l’obra del líder indiscutible de la pintura realista, el francès Gustave Courbet. No hi falten articles destinats a il·lustrar el pes de la pintura naturalista del segle XVII en el realisme del XIX, així com una suggeridora reflexió de l’artista Antoni Llena al voltant de l’obra «realista» d’Antoni Tàpies. El catàleg conté així mateix reproduccions de totes les peces exhibides, algunes d’elles amb un comentari associat. Clouen la publicació unes biografies dels artistes presents a la mostra, així com una selecció bibliogràfica.

Mercè Doñate
Cap de la Col·lecció d’Art Modern
Elena Llorens
Adjunta de conservació de la Col·lecció d’Art Modern
Cristina Mendoza
Subdirectora de col·leccions
Francesc Quílez
Cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols del Museu Nacional d’Art de Catalunya a Publicacions de la Generalitat