El llibre AQUA. Domini i mites agrupa diferents textos relacionats amb la gestió de l’aigua des de diferents perspectives: història, mites, usos, gestió, conflictes d’ús i política d’aigua. El volum acompanya una exposició itinerant que ens descobreix a través de la imatge diferents expressions de l’aigua. Des d’aquesta tribuna, el Museu d’Arqueologia de Catalunya vol difondre a partir de la seva recerca la història de l’ús de l’aigua, promoure la conscienciació clara sobre el seu ús i contribuir a modificar alguns dels nostres comportaments.
L’àrea de la Mediterrània és el bressol de nombroses civilitzacions florents. Una de les possibles raons d’aquest desenvolupament és, paradoxalment, l’escassetat d’aigua, que ha obligat els seus habitants a seleccionar curosament la ubicació dels seus nuclis urbans prop de fonts d’aigua, i a generar una governança d’aquest escàs recurs que ha inspirat la resta de models d’organització social. La major part de les tècniques tradicionals relatives a l’organització de l’aigua per al seu estalvi, han estat creades localment o importades d’àrees veïnes, però sempre han estat aprofitades pel conjunt de l’àrea gràcies a la seva difusió al llarg de tota la Mediterrània; per exemple al sud d’Espanya i Itàlia hi ha sistemes com ara els túnels de drenatge subterranis que són comuns en ciutats del nord d’Àfrica i de l’Orient mitjà, i que procedeixen de l’antiga Pèrsia o, tal vegada, de regions més orientals. La gestió de l’aigua ha estat tradicionalment un element d’identitat cultural compartit per tota la conca mediterrània.
En l’actualitat, molts països estan amenaçats per l’escassetat d’aigua a causa del desenvolupament demogràfic, les migracions i l’impacte del canvi climàtic, entre altres causes. Afecta aquest problema l’expandiment de la seva prosperitat i benestar, així com la seva estabilitat internacional. L’escassetat d’aigua és una font de conflictes que pot ser mitigada si s’incorpora, en el sistema educatiu, a tots els nivells, la importància de l’aigua; si s’efectua una avaluació científica dels recursos hídrics, els seus cicles i els seus regs; si s’estimula la participació ciutadana i s’obre un diàleg públic i integrador sobre aquest problema comú. La clau en la prevenció d’aquests conflictes és la sensibilització i la recuperació del coneixement així com la formulació d’un marc comú de prevenció dels citats conflictes. La recuperació d’elements bàsics de la cultura de l’aigua i les tècniques d’aprofitament antigues, entre altres mesures de bona gestió, permetran mitigar conflictes intersectorials i internacionals i garantir la seguretat de l’àrea i un futur sostenible.
Dr. Ramon Buxó Capdevila
Arqueòleg del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Coordinador d’Aqua. Domini i mites de l’aigua
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Altres títols del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Publicacions de la Generalitat