La presó Model de Barcelona va començar a funcionar com a presó l’any 1904 després de 16 anys d’obres, amb una capacitat per a uns 800 reclusos. L’edifici va ser projectat pels arquitectes Salvador Viñals i Josep Domènech i Estapà en un extrem de l’Eixample deshabitat i ocupat per camps de conreu. Sobre els plànols, el complex contenia importants avenços en relació a la miserable i corrupta presó del Raval a la qual substituïa. Les cel·les eren individuals i tenien innovacions higièniques com ara water closet amb aigua corrent. La Model, però, va quedar obsoleta en pocs anys. Després d’un segle d’existència, l’edifici ha patit nombrosos incendis, motins i un bombardeig durant la Guerra Civil. Però la seva estructura no ha patit canvis substancials. La majoria de les reformes s’han orientat a reforçar la seguretat de la presó.

Tant el nom de “Model” com l’original forma de l’edifici tenien un mateix objectiu. Es tractava d’aconseguir la redempció del pres i la seva salvació mitjançant els ensenyaments de la religió i la moral. La presó tenia forma de panòptic: d’un centre o capella circular sortien cinc braços o galeries. Per aquestes galeries i cel·les, encara intactes, han passat milers de presos durant un segle. La història d’aquesta presó està lligada a la història de Barcelona. Va haver-hi onades de presos durant els moviments obrers dels anys vint i trenta; durant la Guerra Civil hi van coincidir religiosos i militants esquerrans i falangistes. A la postguerra s’hi van amuntegar fins a 13.000 persones. Alguns hi van sortir per anar directament al terrible Camp de la Bota. Fins al final del franquisme hi van complir les seves penes militants de diversos signes polítics. Entre ells, Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot, Txiki, dos dels darrers presos executats del franquisme. La Model ha estat també escenari de fugides i motins, com els succeïts als anys 80, l’època de la droga i les automutilacions.

Avui coneixem alguns detalls de la vida dels reclusos gràcies als arxius documentals. Els expedients dels presos de la Model, a partir de 1936, es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya gràcies a la iniciativa d’un grup de funcionaris i historiadors als anys vuitanta.  Tot aquest material es complementa amb documents jurídics oficials, fons documentals com ara els de Pere Bosch i Gimpera, i memòries personals com ara les de Pou i Pagès, Joan García Oliver o Rafael Tasis. Per escriure aquest llibre es van realitzar també nombroses entrevistes personals.

Però la història de la Model supera amb escreix el format de llibre. Una conclusió que podem treure de la lectura de La Model de Barcelona. Històries de la presó és la necessitat de dur a terme un ampli projecte documental, audiovisual i escrit, en col·laboració amb antics presos i els seus familiars. Seria un bon final per a la presó Model, si es vol evitar que la història d’aquest penal caigui en l’oblit.

Rosario Fontova
Periodista
Autora de La Model de Barcelona. Històries de la presó

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols recents del Departament de Justícia a Publicacions de la Generalitat