El món àrab ha centrat en els darrers mesos l’atenció de la comunitat internacional a causa d’una onada de canvis després de dècades d’immobilisme polític i de malestar social. Des de la riba nord de la Mediterrània hem intentat explicar-ne les causes, analitzar els fets i predir fins i tot les conseqüències, no només per als mateixos països àrabs sinó també per al futur de les relacions entre Espanya, Europa i la riba sud de la Mediterrània.
Qualsevol debat sobre l’actualitat requereix una contextualització històrica, ja que sense el coneixement necessari del nostre passat difícilment podrem elaborar una anàlisi encertada. Per això, els reptes actuals a la Mediterrània demanen una mirada pluridisciplinar que aplegui el coneixement d’experts, acadèmics i actors que coneguin de primera mà el terreny. I aquesta és la mirada que proposa aquesta publicació, que aborda les relacions d’Espanya amb la Mediterrània dels darrers dos segles mitjançant les reflexions contrastades i complementàries d’acadèmics i diplomàtics que configuren un retrat de l’evolució història de la regió.
L’estudi de les relacions exteriors de l’Espanya dels segles XVIII i XIX obre la publicació. És l’època en què els escrits de diplomàtics, militars, viatgers, literats i geògrafs documenten una etapa rica en relacions, tant de rivalitat com d’acords i tractats, i un període de dominació colonial.
Alguns dels protagonistes del llibre són figures polítiques com ara Juan Beigdeber o Fernando María Castiella, o arabistes com ara Miguel Asín Palacios, que ens acosten a les polítiques envers el món àrab plantejades pel franquisme, els vincles a causa de la colonització i les repercussions de l’aïllament espanyol del sistema internacional. Les «polítiques de pont i de substitució» del règim franquista, concebudes per homologar-se internacionalment, la descolonització i la formació de nous estats, la transició espanyola, el reconeixement de l’Estat d’Israel i l’ingrés a la CEE són fets que acabaran confluint en un gir en les relacions d’Espanya amb la Mediterrània, amb l’aposta per «exportar» a l’agenda comunitària les relacions privilegiades d’Espanya amb la regió.
La fi de la Guerra Freda i la posada en marxa del Procés de Barcelona, actual Unió per la Mediterrània, centren la segona part del llibre, que analitza la progressiva europeïtzació i consolidació dels lligams transnacionals en política exterior, així com les influències en les polítiques i els posicionaments espanyols en fets transcendentals del segle XX, com ara la crisi d’Algèria o les guerres del Golf, però també en les relacions amb Turquia i, especialment, el paper impulsor d’Espanya en la política mediterrània.
El recorregut per aquesta etapa fecunda i desconeguda de les relacions d’Espanya amb el món àrab i musulmà permet entendre molts dels seus comportaments posteriors i recordar la vocació mediterrània que ha aconseguit transmetre al conjunt de la família europea, gràcies a la qual s’ha posicionat estratègicament com a pont entre les dues ribes.
Bernabé López i Miguel Hernando de Larramendi
Catedràtic d’història de l’islam contemporani a la Universitat Autònoma de Madrid i professor titular d’història del món àrab contemporani a la Facultat d’Humanitats de Toledo, respectivament
Autors de España, el Mediterráneo y el mundo arabomusulmán
[…] España, el Mediterráneo y el mundo arabomusulmán blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/llibresgencat/?p=313España,elM… per OriolMM fa 3 segons […]
In my opinion, Spain’s relationship with the Arab world has been going through a period of uncertainty and cautious duplicity due, mainly, to the recent developments in this last decade. In particular I would have to say that Spain’s relationship with the Arab world has somewhat been greatly influenced by the international community’s reaction and opinion regarding the latest negative events and actions perpetrated by some members of the religious fundamentalists’ right wing. Naturally, this is giving the Arab world a negative connotation, as a whole.
This connotation alone, by itself, should never be an excuse for cutting off or deny diplomatic relationship with the rest of the Arab world which still remains politically moderate, friendly and respectful to other nations.
Spain’s relationship with the Arab world, although they are not quite bad as they look to many, nevertheless, they could be improved a little bit. No doubt about it. This is my opinion. Besides the European Union there are also other affluent countries that may influence final resolve to better this relationship between Spain and the Arab countries. As we well know we are under a financial and political global effect and we tend to look , seek and follow the advice of the more influential partners.
I believe that Spain with all its rich history and old cultural heritage, including the experience with the Arab world present in its soil for over 7 centuries, should stand up clear by itself, if possible, and accept and make a commitment with the Arab countries that may be willing to respect and honor it without having to give up its own identity and sovereignty, rich traditions and believes and own rich ancestry.
Thank you, Jesus, for your appreciable comment at this post, that we have sent to the European Institute of the Mediterranean, the publisher of the monograph. We’d like to keep on sharing your valuable opinions in Llibres Gencat, the blog of the publications of the Generalitat of Catalonia.
Yo, good looikn out! Gonna make it work now.