Cap a un habitat(ge) sostenible | Post de Manel Gausa

Catalunya ha estat pionera i disposa d’importants eines normatives i mesures recents destinades a afavorir la introducció de la sostenibilitat en l’habitatge, la construcció i l’urbanisme i la seva incidència territorial.

Tanmateix, paral·lelament a una gran correcció disciplinar i processal, durant aquest anys s’ha pogut detectar una manca d’experiències pilot i decidides pel que fa a la materialització de nous desenvolupaments més sostenibles i innovadors.

El treball Cap a un Habitat(ge) sostenible es planteja des de diverses premisses:

1. La sostenibilitat no només és una condició, sinó una ocasió per a la creativitat.

2. La sostenibilitat convoca i necessita una nova mirada sensible i innovadora sobre el nostre entorn.

3. La sostenibilitat és una oportunitat de canviar els nostres hàbits i rutines de consum, acceptats i/o estandarditzats, i reorientar-los de manera imaginativa.

4. Des d’aquestes premisses, un urbanisme i una arquitectura més sostenibles impliquen un urbanisme i una arquitectura més relacionals, és a dir, susceptibles d’afavorir una interacció positiva, global i local, a tots els nivells: amb el medi i l’entorn, amb el paisatge i el context, amb l’individu i la comunitat, amb la tecnologia i l’economia, amb la  cultura i la societat.

5. Avui comencem a constatar el pas d’un urbanisme i una arquitectura merament esteticistes, compositius i/o figuratius, traçadistes i/o funcionalistes, cap a un urbanisme i una arquitectura més sostenibles, vocacionalment relacionals, interactius, en interacció amb:
• El medi: atenció a una gestió racional (i una projecció espacial) dels cicles associats als recursos i béns naturals (energia, aigua, matèria i residus, etc.).
• L’entorn: atenció sensible al paisatge i al context.
• L’individu: atenció a factors de confort, salut i habitabilitat, però també de diversitat, participació i benestar comú i capacitat de relació.
• L’economia: atenció als mitjans a l’abast, a la racionalitat de la gestió dels recursos, al desenvolupament contingut i l’optimització i de les ràtios cost/benefici.
• La connectivitat i l’accessibilitat: la llibertat de moviments, la comunicació i interconnexió generals i la racional gestió ‒i concepció‒ de la mobilitat.
• La tecnologia: amb atenció a la innovació material i processal.
• La cultura i la creació contemporànies: com a traducció d’una certa confiança en el progrés cultural i social.

Des d’aquests punts clau cal avui plantejar diverses PROPOSTES:

I. Respecte al territori:
Passar d’una planificació excessivament limitada, rígida i per sectors a una planificació més holística i flexible, atenta a la integració entre desenvolupament, preservació i mobilitat, és a dir, entre malles infraestructurals, paisatges articuladors i nuclis de densitat variable.

II. Respecte a l’urbanisme:
Passar d’un urbanisme estandarditzat o continuista amb les formes tradicionals de la ciutat a un urbanisme innovador –reactivador– en complicitat amb una naturalesa retrobada i/o reinterpretada i amb una urbanitat reforçada i reimpulsada al mateix temps.

III. Respecte a la concepció arquitectònica i constructiva:
Passar d’una concepció merament formal/funcional a una concepció més relacional, atenta als vectors bàsics de sostenibilitat (concepció integral dels cicles de l’aigua, l’energia, els materials i els residus, el confort, la salut i l’habitabilitat, l’atenció sensible al context i al paisatge, la participació i la interacció socials, la gestió de l’accessibilitat i la mobilitat i de la racionalitat econòmica, o l’aposta per la qualitat i la innovació i per un disseny integrat).

IV. Respecte al disseny i la tecnologia:
Passar d’un disseny merament objectual a un disseny integrat/integrador susceptible de tenir en compte sistemes globals capaços de respondre als reptes de la sostenibilitat des de l’aplicació i la investigació de processos avançats i materials innovadors relacionats amb la indústria constructiva i la recerca tecnològica.

V. Respecte a la gestió de la llar:
Passar d’unes dinàmiques excessivament autoresponsabilitzadores o penalitzadores a unes dinàmiques més incentivadores i gratificants, combinant la difusió i comunicació de campanyes de sensibilització amb la capacitat d’incidir en els comportaments de manera positiva atenent a la diversitat de les situacions, a una nova concepció dels espais de vida i producció, a les noves relacions entre espais servits i servidors i a l’aplicació de mesures bonificadores i qualificadores d’estalvi i generació.
Contemplant així mateix una articulació i potenciació global de la mixticitat i la diversitat a tots els nivells i escales (tipològiques, edificatòries i urbanes).

El repte: passar d’un habitatge i un habitat dignes a un habitatge i un habitat definitivament responsables… i estimulants.

Manuel Gausa
Arquitecte i crític d’arquitectura
Director de Cap a un habitat(ge) sostenible

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols sobre urbanisme a Publicacions de la Generalitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s