Tenim històries de fets i de personatges, d’art i d’economia, d’obrers i burgesos, d’idees polítiques i fins i tot de llocs petits i concrets, però tenim poques històries (en plural) de les nostres institucions. Aquest llibre n’és una i sobre una institució cabdal: la Generalitat de Catalunya.

Una institució que representa avui una nació sense estat i que, per tant, és un quasi-govern que ve de lluny i que, amb intermitències, ha perdurat fins ara.

S’accepta generalment que som un poble amb uns mil anys d’història i aquesta obra ens parla de 650 anys de la Generalitat. Venim, doncs, de lluny, tenim història i no ens cal ni ens ha calgut mai començar de zero. Això vol dir, en altres paraules, que hem sabut mantenir una continuïtat i que hem tingut -i sembla que tenim encara- una voluntat de continuar i de seguir existint. I és que un país és viu si les seves institucions funcionen i, encara més, si saben cooperar entre elles com és el cas que ens ocupa, ja que en la elaboració d’aquest llibre hi han col·laborat la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans.

Resseguint la història de la Generalitat es constata la interdependència que hi ha entre la història de Catalunya i la de les seves institucions. I això malgrat que  -o precisament perquè-  la Generalitat d’avui és molt diferent de la medieval nascuda a Cervera el 1359. De fet ja existia abans, venia de les Corts de Montsó del 1289; allò que caracteritzarà la decisió de les Corts de Cervera -que fa poc vam commemorar- és la voluntat de continuïtat, de permanència.

Quan s’apropava aquest 650 aniversari, des del Centre d’Història Contemporània es va creure necessari proposar i impulsar diverses actuacions. Entre elles una que li pertocava plenament: aprofundir i difondre la història de la institució, i es va pensar en fer un llibre adient i rigorós, d’alta divulgació, per arribar no solament a un públic erudit sinó a un de més ampli.

Així es va optar per buscar els especialistes de cada període o de cada matèria i tractar tots els períodes amb una extensió semblant, procurant fer un llibre complet i panoràmic. Per això, no solament hi ha els capítols històrics pròpiament dits, sinó que n’hi ha d’altres dedicats específicament a l’economia de la institució o a l’arquitectura del Palau.

Tampoc no es volia una obra històrica fossilitzada, sinó viva i pensada des d’avui, que no defugís les problemàtiques més actuals; per aquesta raó  el llibre arriba fins a una data propera, la més propera possible, però també amb prou perspectiva temporal com per considerar-la que cloïa un període. Així, doncs, l’obra analitza i acaba amb el final de la presidència de Jordi Pujol.

El llibre que comentem té també el desig de ser com una mena de targeta de presentació per a tots els qui s’interessessin pel nostre autogovern, amb un interès sincer i intel·ligent.

La nòmina d’autors que van acceptar col·laborar-hi –tots ben coneguts per la seva vàlua intel·lectual i la seva capacitat d’anàlisi històrica- crec que avala aquest projecte.

Amb la lectura de l’obra hi podem descobrir moltes coses, nosaltres aquí només en destacaríem dues ja prou conegudes, però no sempre prou valorades. Dins de la continuïtat de què parlàvem, hi ha uns períodes foscos  -anys sense Generalitat-  i amb un nacionalisme o catalanisme que m’atreviria a qualificar de privat o clandestí, o, si volen, anys amb una nacionalitat amagada com a resposta a la voluntat forània de desnacionalització de Catalunya. Sempre que això ha succeït ha estat per la força de les armes; voluntàriament Catalunya no ha renunciat mai a les seves institucions.

L’altre aspecte es deriva d’aquest. En les èpoques moderna i contemporània els catalans no hem guanyat cap guerra  -al contrari, les hem perdudes totes- i malgrat tot aquí estem i encara tenim Generalitat. I és que el nostre país no s’explica per victòries militars, ni per una ètnia o una religió; s’explica per la història i la cultura, per tant tot el que ajudi a potenciar el coneixement de la nostra història ha de ser benvingut perquè això ens ajudarà a conèixer-nos, a conscienciar-nos com a poble i a explicar-nos com a nació. Alhora aquest coneixement ens ha d’ajudar a valorar les institucions que tenim i també a ser exigents amb elles, perquè la història ens diu el que hem estat i som, però no el que podem arribar a ser.

En definitiva, un llibre d’una institució de la qual avui tots nosaltres en podem ser, en part, protagonistes; en conseqüència, de nosaltres depèn que segueixi tenint vida i creixi en el futur. I això ho podem dir i exigir perquè vivim el període més llarg que mai d’autogovern i de democràcia.

És des de l’orgull, o si es vol des de la satisfacció de la nostra pròpia història, que s’ha volgut transmetre a les generacions actuals i futures un testimoni en forma d’aquest llibre que esperem que sigui útil, convençuts, a més, que mai seran suficients els esforços individuals o col·lectius per recuperar el sentit de la nostra història.

Deia Joaquim Costa que hem de defensar la pàtria amb els llibres a la mà. Aquesta pot ser, en definitiva, l’última raó d’aquesta obra.

Josep M. Roig
Historiador. Coordinador d’Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat. 650 anys

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols del Centre d’Història Contemporània de Catalunya a Publicacions de la Generalitat