Sense categoria

El poblat lacustre del neolític antic de La Draga | Post d’Àngel Bosch, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús

xarxesDeixa un comentari

El poblat neolític de La Draga, a la vora oriental de l’estany de Banyoles, pertany a la cultura cardial i se situa cronològicament a la segona meitat del VI mil·lenni aC. Des de l’any 1990 fins al 2005 s’hi ha excavat en tres zones diferents, dues a la zona emergida del jaciment i una a la part submergida. L’any 2008 es van reprendre els treballs al jaciment amb un nou projecte que durarà fins al 2013 i que ha inclòs una prospecció intensa de les vores de l’estany.

En aquesta tercera monografia sobre La Draga, apareguda l’octubre de 2011, es tracten alguns dels aspectes primordials del seu registre: ceràmica, fauna, vegetals, indústria lítica i òssia, ornament, així com les seves fases d’ocupació i la seva estructuració interna, a la llum de les noves dades proporcionades per les excavacions recents. Altres temes, com els objectes de fusta o la dendrocronologia interna del poblat no han estat inclosos perquè no hi havia novetats importants respecte al que s’havia publicat en els volums anteriors.

Potser val la pena destacar en aquest volum la confirmació de l’existència de dos nivells arqueològics al jaciment, una qüestió recurrent i problemàtica des dels primers anys de recerca.

En efecte, des de la campanya de 1991 ens havíem adonat de la presència d’un primer nivell amb zones d’empedrats, alguna cabana petita ovalada i enllosada, a més de multitud de fogars comunitaris fora de les cabanes, però sense pals de sosteniment conservats. Sota seu, tal com les excavacions dels anys 1997-2005 i de 2010-2011 han deixat ben palès, hi ha un segon nivell arqueològic amb nombrosos pals de sosteniment de les cabanes, ara grans i rectangulars, alçades sobre el sòl, bastides amb pilars de roure i amb petits fogars a l’interior. També apareixen en aquest segon nivell objectes de fusta, que no es conservaven al nivell superior, igual que els pilars, perquè el nivell freàtic perenne devia estar més avall.

El problema és que els materials arqueològics dels dos nivells no presenten cap diferència visible, cosa especialment remarcable en els vasos ceràmics amb decoracions cardials, on sembla que s’haurien de detectar canvis formals. Cal, doncs, pensar en dues fases a La Draga molt poc distanciades en el temps. Aquesta opció és la que la dendrocronologia interna del jaciment sembla corroborar, perquè ens apunta una durada del poblat de només 100-150 anys, però xoca amb les datacions per C14, que marquen una forquilla d’uns 250/300 anys, un espai que sí que sembla suficient com per veure canvis en la cultura material dels dos nivells.

Àngel Bosch, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús
Coordinadors de l’obra

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Monografies del CASC a Publicacions de la Generalitat

El poblat neolític de la Draga, a la vora oriental de l’estany de Banyoles, pertany a la cultura cardial i se situa cronològicament a la segona meitat del VI mil·lenni aC. Des de l’any 1990 fins al 2005 s’hi ha excavat en tres zones diferents, dues a la zona emergida del jaciment i una a la part submergida. L’any 2008 es van reprendre els treballs al jaciment amb un nou projecte que durarà fins al 2013 i que ha inclòs una prospecció intensa de les vores de l’estany.
En aquesta tercera monografia sobre la Draga, apareguda l’octubre de 2011, es tracten alguns dels aspectes primordials del seu registre: ceràmica, fauna, vegetals, indústria lítica i òssia, ornament, així com les seves fases d’ocupació i la seva estructuració interna, a la llum de les noves dades proporcionades per les excavacions recents. Altres temes, com els objectes de fusta o la dendrocronologia interna del poblat no han estat inclosos perquè no hi havia novetats importants respecte al que s’havia publicat en els volums anteriors.
Potser val la pena destacar en aquest volum la confirmació de l’existència de dos nivells arqueològics al jaciment, una qüestió recurrent i problemàtica des dels primers anys de recerca.
En efecte, des de la campanya de 1991 ens havíem adonat de la presència d’un primer nivell amb zones d’empedrats, alguna cabana petita ovalada i enllosada, a més de multitud de fogars comunitaris fora de les cabanes, però sense pals de sosteniment conservats. Sota seu, tal com les excavacions dels anys 1997-2005 i de 2010-2011 han deixat ben palès, hi ha un segon nivell arqueològic amb nombrosos pals de sosteniment de les cabanes, ara grans i rectangulars, alçades sobre el sòl, bastides amb pilars de roure i amb petits fogars a l’interior. També apareixen en aquest segon nivell objectes de fusta, que no es conservaven al nivell superior, igual que els pilars, perquè el nivell freàtic perenne devia estar més avall.
El problema és que els materials arqueològics dels dos nivells no presenten cap diferència visible, cosa especialment remarcable en els vasos ceràmics amb decoracions cardials, on sembla que s’haurien de detectar canvis formals. Cal, doncs, pensar en dues fases a la Draga molt poc distanciades en el temps. Aquesta opció és la que la dendrocronologia interna del jaciment sembla corroborar, perquè ens apunta una durada del poblat de només 100-150 anys, però xoca amb les datacions per C14, que marquen una forquilla d’uns 250/300 anys, un espai que sí que sembla suficient com per veure canvis en la cultura material dels dos nivells.

Deixa un comentari