Los sistemas electorales autonómicos | Post de Joan Oliver Araujo

La barrera electoral és l’element menys innocent dels sistemes electorals, ja que –com és sabut– obre o tanca el pas al Parlament a les formacions polítiques menors (i pot arribar a condicionar, sense cap dubte, el color polític del govern autonòmic). Per això, no ens ha d’estranyar que, malgrat el silenci de la Constitució, les legislacions de totes les comunitats autònomes hagin incorporat una barrera electoral.

Tanmateix, hem d’advertir que la seva altura varia molt sensiblement d’una comunitat a una altra. De menor a major dificultat, podem classificar les diferents barreres electorals en els sis graus següents: 1r) les comunitats autònomes que fixen la barrera electoral en el 3% en la circumscripció respectiva (el País Basc, Catalunya, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Navarra i Castella i Lleó); 2n) el cas especial de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que estableix la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva, però amb possibilitat de compensació de vots entre les dues províncies; 3r) les comunitats autònomes que fixen la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva (Galícia i les Balears); 4t) les comunitats autònomes que estableixen la barrera en el 5% en el conjunt de la comunitat (Múrcia, Cantàbria, La Rioja i Madrid); 5è) el cas específic de la Comunitat Valenciana, que fixa la barrera en el 5% en el conjunt de la Comunitat, computat sobre tots els vots emesos (vàlids i nuls); i 6è) el cas singular de la Comunitat Autònoma de Canàries, que preveu diverses possibilitats de saltar la barrera, però totes de duresa extraordinària (en concret, el 6% en el conjunt de la Comunitat, haver estat la llista més votada en la circumscripció, o haver obtingut almenys el 30% dels vots en la circumscripció).

Encara que totes aquestes barreres han estat considerades constitucionals pel Tribunal Constitucional, convindria saber fins a quin punt és possible seguir pujant els percentatges d’exclusió sense que el sistema electoral deixi de ser proporcional i, amb caràcter més general, ponderar quina d’aquestes sis barreres aconsegueix harmonitzar, de forma més adient, la justícia de la representativitat i la necessitat de la governabilitat.

Al meu parer, restringir la pluralitat més del que és estrictament necessari per aconseguir un Govern eficaç vulneraria greument l’exigència constitucional de què l’elecció de les Assembles autonòmiques es realitzi “d’acord amb un sistema de representació proporcional”, a més d’empobrir el marc democràtic i provocar en nombrosos ciutadans un sentiment de frustració i ressentiment contra l’establishment polític.

Joan Oliver Araujo
Catedràtic de Dret Constitucional de la UIB. Autor de Los sistemas electorales autonómicos

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols de l’Institut d’Estudis Autonòmics a Publicacions de la Generalitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s