Avui la universitat viu a casa nostra moments de qüestionament del que és i del que fa; de desconfiança per part de sectors rellevants de la societat sobre el què i el com s’ensenya, sobre com es gestiona i governa. Les crisis financera i social que patim contribueixen a agreujar la situació. I, en tot cas, obliguen a una resposta més urgent i alhora més pensada; no més precipitada. No valen respostes rutinàries ni simplistes, conservadores d’un statu quo, no precisament satisfactori.

Hi ha molts apropaments possibles a l’estudi de la universitat. En el monogràfic del núm. 44 de la Revista catalana de dret públic ens ocupem d’alguns dels aspectes que avui més es discuteixen: el sentit actual de l’autonomia universitària (Cámara), tenint present el debat científic i els pronunciaments jurisprudencials que s’han produït en el nostre país (Expósito); la cerca d’un millor govern –o simplement– d’un bon govern per a la universitat (Martínez) i les relacions amb la societat civil i les institucions públiques, on els consells socials juguen un paper no sempre ben definit (Pons).

Les qüestions anteriors apareixen lligades a l’anàlisi del finançament necessari de la universitat (Guerrero). Tampoc es poden oblidar els problemes jurídics que susciten els mètodes habituals d’avaluació de la recerca (Rodríguez de Santiago), ni la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) en relació amb la docència (Vidal i Galán et al.), sense deixar de costat les successives polítiques de professorat que s’han anat impulsant (Andradas i González). En posar sobre la taula les qüestions punyents en el nostre context no podem prescindir d’una mirada a Europa, en un doble sentit: a la Unió Europea (d’on ve l’impuls a la instauració de l’EEES) i als països de l’entorn que viuen o han viscut situacions similars i es plantegen també com encarar noves necessitats (Poggi).

Els autors que participen en aquest número estan vinculats a la universitat com a professors, amb trajectòries intel·lectuals i professionals ben diferents, amb perspectives uns cops més acadèmiques, altres fruit de l’experiència en el govern universitari, amb visions contrastades sobre les prioritats de la institució. Les seves aportacions ofereixen un apropament que, sense esgotar els temes que interessen sobre la universitat, contribueixen al debat social encetat. Tenim l’esperança que el que s’hi tracta pugui ser útil als responsables polítics i a les autoritats acadèmiques.

Josep M. Castellà
Coordinador del número monogràfic
Catedràtic de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres números de la Revista catalana de dret públic a Publicacions de la Generalitat