Guia de bones pràctiques per a centres del Sistema de protecció a la infància i l’adolescència | Post d’Ana Avellaneda

La invisibilitat social de la infància és una realitat altament significativa, però encara ho és més la d’aquella infància que pateix una situació de separació familiar,  independentment  dels motius que la generin. Aquest col·lectiu, de més de 2.600 infants i adolescents a Catalunya, viuen actualment de forma temporal en centres residencials o d’acollida.

Es coneix prou què són els centres del sistema de protecció a la infància i l’adolescència catalans i com s’hi treballa? La resposta —més que probable— és que no.

Dins el Sistema dels serveis socials, ocupa un lloc preferent l’atenció a la infància en situació d’especial vulnerabilitat a causa de situacions familiars desestructurades, amb mancances i amb dificultats per oferir als infants i adolescents respostes educatives i atencions bàsiques que garanteixin l’atenció de les seves necessitats i l’acompliment dels seus drets. Això fa necessari que, per a molts d’ells, sigui l’Administració pública qui substitueixi, temporalment, les responsabilitats parentals. Ho fa mitjançant els equips de professionals dels centres, que  atenen els nens i nenes durant el període de la seva vida que ho necessiten. L’Administració ha de garantir una atenció i educació amb alts nivells de qualitat.

Aquest llibre, elaborat amb l’impuls de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, és fruit d’una reflexió a fons d’un grup ampli de professionals experts que diàriament tenen cura d’aquests infants. És un document que transmet formes de treballar considerades com a bones pràctiques. S’ha elaborat a partir de la discussió tècnica, de l’experiència, dels resultats de la investigació d’altres autors, de l’avaluació… El resultat és aquesta guia, que pretén ser objecte de discussió i contribuir al creixement professional i, en definitiva, revertir en la millora contínua de l’atenció que reben els nens i nenes.

La guia s’estructura en tres blocs, corresponents a actuacions referents a processos estratègics, clau i de suport. Dels processos estratègics se’n destaquen qüestions com la incorporació de la reflexió ètica en els equips, que pot contribuir a oferir una atenció centrada en la persona, o la inclusió d’eines de monitoratge per disposar de dades tan objectives com sigui possible per prendre decisions. Quant als processos clau, els que tenen un impacte directe en l’atenció prestada, resulta especialment interessant repensar com es planifica l’atenció individualitzada al nen o nena i com es presta i s’avalua. També s’exposa com replantejar la participació del nen o nena en el propi procés de vida i com millorar la seguretat de l’atenció.

Us encoratgem, doncs, a compartir les vostres experiències, preguntes i iniciatives. Junts aconseguirem millores reals en l’atenció que es presta en els centres del sistema de protecció.

La direcció i coordinació d’aquest projecte l’han dut a terme: Ana Avellaneda Millán, (DGAIA), Elisabet Herrera Cardenal (CIBERESP, Institut Universitari Avedis Donabedian-UAB), Araceli Lázaro Aparicio (Observatori dels Drets de la Infància), Glòria Torrens Bonal (DGAIA), Montse Torredeflot Elizalde (CRAE Casa Família Natzaret) i Pilar Hilarión Madariaga (CIBERESP, Institut Universitari Avedis Donabedian-UAB).

Ana Avellaneda Millán
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols de la col·lecció Infància i Adolescència a Publicacions de la Generalitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s