Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: El cas dels municipis catalans | Post d’Ernest Ruiz

Aquest llibre, fruit de la meva tesi doctoral, pretén avaluar si les finances locals representen un problema per a l’activitat turística i quines serien les possibles solucions, un problema antic i reivindicat de forma persistent per les poblacions turístiques i que mai no ha trobat una resposta adequada.

El sistema de finançament municipal ignora el fenomen turístic i les necessitats de despesa que la prestació de serveis turístics comporta per a aquestes poblacions. Davant la major demanda de serveis i, per tant, de despesa que tenen els municipis amb alts nivells de població turística, el vigent sistema de finançament local, generalment insuficient, no ha previst instruments per compensar econòmicament aquestes necessitats.

Aquesta situació porta els municipis turístics a distribuir internament la despesa en perjudici de la dirigida a àrees amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident. És a dir, si els municipis turístics destinessin els mateixos recursos per capita a aquesta tipologia de despesa s’empobriria el producte turístic, atès que rebria una menor atenció pressupostària. Aquest desequilibri podria derivar en una subprovisió de serveis públics de les poblacions turístiques, fet que desencadenaria en la pèrdua de competitivitat de la destinació.

En el capítol de solucions, l’estudi analitza algunes possibilitats per obtenir els ingressos addicionals per fer front a aquestes majors necessitats de despesa. De fet, el rol típic del govern local, màxim en un context de recursos limitats, és precisament aquest, definir quins són els serveis que s’han de prestar i com s’han de finançar, ja sigui pels usuaris que se’n beneficien directament o pel conjunt dels contribuents en general.

Una de les alternatives estudiades, però no l’única, és l’aplicació d’un tribut, amb caràcter local i d’aplicació voluntària, pels serveis turístics que presta el municipi a la població no resident. Aquest es pot justificar, sota el principi del benefici, per la necessitat de mantenir les infraestructures i l’entorn en òptimes condicions.

Ernest Ruiz Garcia
Doctor en organització d’empreses. Interventor de l’Ajuntament de Roses
Autor d’Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: El cas dels municipis catalans

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Tesis doctorals a Publicacions de la Generalitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s