Repensar la Guerra de Successió

El llibre recull les aportacions dels millors especialistes sobre la Guerra de Successió a Catalunya i arreu d’Europa. I se centra en els anys inicials de la contesa i, doncs, en les seves causes, en la implicació de col·lectius, estats i territoris en un o altre bàndol, i en la formació de les aliances militars.

El primer bloc, La dimensió europea de la Guerra de Successió, subratlla el caràcter internacional (de fet, mundial) que va assolir el conflicte, un aspecte sovint negligit per les historiografies catalana i espanyola dels segles XIX i XX. Com remarca Lucien Bély, l’accés de la dinastia borbònica a la Monarquia Hispànica, una potència colonial de gran importància, tot i que aleshores decadent, va encendre els llums d’alarma entre la resta d’estats europeus. La cronologia és aquí important: la proclamació del duc d’Anjou com a Felip V es produeix l’any 1700. Un any després, el 1701, l’Imperi Alemany, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos formen la Gran Aliança de la Haia per oposar-se a l’hegemonia dels Borbons. El 1702 s’inicia la guerra internacional, però no és fins al 1703 que els aliats proclamen rei de la Monarquia Hispànica, a Viena, l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el nom de Carles III. I encara, no és fins al 1705 que s’inicia de ple la guerra peninsular, amb el desembarcament aliat a Barcelona. Com assenyalem en la nostra ponència, sense l’esclat de la guerra internacional, no s’hauria produït la guerra civil. En aquest sentit, presentem diversos textos escrits i difosos en la clandestinitat que van resultar claus en la formació del partit austriacista, i que subratllen els progressos dels aliats en la primera fase de la guerra.

El segon bloc, Els projectes i les actituds socials en els territoris de la Corona d’Aragó, destaca la composició social i el contingut ideològic dels dos bàndols en els regnes hispànics, i en particular a Catalunya. Com remarca Joaquim Albareda, l’austriacisme català va aplegar un important bloc interclassista al voltant de la defensa de les Contitucions de Catalunya. Dins aquest col·lectiu cal destacar el paper de la burgesia de Barcelona, molt relacionada ja aleshores amb Anglaterra i Holanda. La Guerra de Successió va ser, doncs, també, en l’àmbit hispànic, el reflex de la pugna entre absolutisme i republicanisme (també anomenat pactisme o parlamentarisme) que aleshores afectava el pensament polític de la totalitat del continent.

El tercer bloc, La guerra i la mobilització en els països de la Corona d’Aragó, descriu els primers passos de la contesa en aquests àmbits. Com assenyala Josep M. Torras i Ribé, la mobilització va ser desigual i sovint condicionada per la proximitat dels exèrcits d’un o altre bàndol.

L’obra reflecteix els enormes avanços en el coneixement positiu i en la interpretació de la guerra que s’han produït en els darrers anys. Així, allò que la historiografia castellana va presentar com el primer pas d’un suposat “reformismo borbónico”, ara ens apareix, per emprar el títol de la conferència de cloenda d’Eva Serra, com el moment d’”una alternativa nacional sota l’aparença de conflicte dinàstic”.

Agustí Alcoberro
Director del Museu d’Història de Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Actes de Congressos d’Història a Publicacions de la Generalitat