Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya | Post de Josep Lluís Martín i Berbois

Els primers intents per a l’obtenció del sufragi femení a Espanya es dugueren a terme a les darreries del segle XIX i inicis del segle XX, però malauradament tots ells quedaren en tímids intents que no arribaren a prosperar per la manca d’interès dels polítics espanyols. A inicis del segle passat sorgiren alguns homes i dones que començaren a reclamar el dret al vot femení, tal i com havia succeït o estava succeint en diversos països del món.

La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.

L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític.

En aquesta ocasió, el motiu de la no concessió fou la manca de temps entre l’aprovació de l’Estatut i la convocatòria d’eleccions i, sobretot, la inexistència d’un cens femení actualitzat perquè el darrer havia estat confeccionat el 1924. Dues explicacions poc convincents perquè l’Estatut permetia convocar eleccions un mes després de la seva aprovació i perquè al juliol de 1932 existia un cens femení, almenys, a Barcelona.

L’obtenció del sufragi femení no fou una comesa fàcil com s’ha volgut mostrar i fer creure, sinó que més aviat fou un llarg camí degut als diversos i intencionats entrebancs que hi posaren alguns homes del món polític i social. Tanmateix, les dones tingueren el coratge i la constància suficient per continuar lluitant per a l’assoliment dels seus drets i del vot femení, una acció que fou possible en els esmentats comicis generals del 1933.

Josep Lluís Martín i Berbois
Doctor en Història Contemporània. Autor d’Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols sobre història a Publicacions de la Generalitat

Presentació Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya

One thought on “Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya | Post de Josep Lluís Martín i Berbois

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s