El Dret públic com a eina essencial per a la millora de la gestió pública
En els darrers anys, el Dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques. Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del Dret administratiu” n’és una expressió, s’ha degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes a les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista, desembocant en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes jurídico-formals. Així, mentre la primera ha estat freqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que ofereixen una rica llum sobre la realitat social, com ara la sociologia o l’economia, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic encara dominant.
Enfront d’aquesta situació, l’obra ressenyada vol mostrar l’existència d’una ciència jurídico-pública que, amb constància des del segle XIX, ha advocat per la funcionalitat del Dret com a veritable eina per a la millora de la gestió pública. Amb aquesta inspiració, i tot celebrant l’efemèride del centenari de la creació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, els professors Ponce Solé i Moltó Darner, amb la col·laboració del Sr. Capdeferro Villagrasa, han confeccionat una acurada selecció de lectures de Dret públic català, incloent-hi fragments de vint-i-tres obres de caràcter jurídic que, des del segle XIX i fins a dia d’avui, han donat un viu exemple de com s’ha de relacionar adequadament ciència jurídica (pública) i realitat social, ocupant-se de problemàtiques ben concretes.
A títol merament exemplificatiu, el lector podrà llegir com Valentí Almirall, jurista i polític, l’any 1886, a Lo Catalanisme, afirma, en base a la promoció del principi d’igualtat, que els poders públics no deuen estendre la seva intervenció a qualsevol àmbit imposant mesures restrictives innecessàries: “davant d’una desgracia accidental causada per un vapor ó un camí de ferro, […] imposan als viatjers cent entrabanchs y obligacions, que sens aumentar ni una mica llur seguretat, dificultan la expedició de llurs negocis”, tot fent una aplicació del que avui anomenaríem principi de proporcionalitat i mètode de ponderació d’interessos, i oposant-se a la regulació reactiva destemperada i, molts cops, desmesurada i ineficaç de la qual malauradament continuem tenint exemples a l’actualitat.
Fragment a fragment es podria destacar, de cadascuna de les vint-i-tres obres seleccionades, les seves virtuts, encara avui necessàries, que configuren aquesta obra com un vertader mosaic de bones pràctiques de tècnica jurídica orientada a la millora de la gestió dels interessos públics a través del Dret, i que suggereixen a juristes i gestors públics com ha de ser una proposta de millora de la gestió pública: necessària, ponderada, eficient, eficaç i acuradament instrumentada i emparada en el Dret.
Òscar Capdeferro, Juli Ponce i Josep Maria Moltó
Coautors de l’obra
Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF