Del Tractat dels Pirineus (1659) a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?| Post d’Agustí Alcoberro

títol

Sobre fronteres, Estats i Nacions


De vegades, les commemoracions històriques serveixen per repensar el present. En ocasió del 350è aniversari del Tractat dels Pirineus (1659), que esquarterà el país i annexà els comtats de Rosselló i Cerdanya a França, el Museu d’Història de Catalunya i diverses universitats catalanes i franceses vam organitzar un col·loqui internacional amb dues seus: Barcelona i Perpinyà. El llibre que ara presentem recull les ponències que s’hi van presentar. El congrés pretenia reflectir les circumstàncies històriques en què es va produir el Tractat dels Pirineus, però també les seves conseqüències immediates i llunyanes, i encara la memòria d’aquell fet i els termes en què es planteja avui.

És evident que, a començament del segle XXI, conceptes com identitat, estat i frontera són presents en el debat politicocultural d’Europa i del món –i també ho són, òbviament, a Catalunya. Es tracta d’un terreny en què la immediatesa de la notícia s’ha d’equilibrar amb la reflexió sobre les continuïtats profundes. Perquè, al capdavall, si bé és cert que la crisi dels estats dits moderns, atenallats entre la globalització, els fenòmens d’integració supraestatal i la reivindicació identitària de les nacions sense estat, pot abocar a una sensació de canvi imparable, gairebé vertiginós; també ho és que les nacions d’Europa són estructures de llarga durada, a la manera braudeliana, forjades en un procés d’aproximadament mil anys.

L’obra arrenca amb una reflexió de Lucien Bély (Universtitat  de  París–Sorbonne) sobre el  joc diplomàtic trenat per les paus de Westfàlia, Pirineus i Utrecht i es clou amb un text d’Eva Serra (Universitat de Barcelona) sobre les conseqüències del Tractat dels Pirineus a les dues Catalunyes. Entre mig, les trenta ponències incloses en el volum mereixerien cada una un article i una reflexió. Esmentem-ne tan sols, per anar obrint boca, alguns dels seus autors més rellevants: Peter Sahlins (Universtitat  de  Berkeley), Enric Pujol, Ignasi Fernández Terricabras i Antoni Simon (Universitat Autònoma de Barcelona), Gilbert Larguier i Joan Peytaví (Universitat de  Perpinyà), Fernando Sánchez Marcos i Jaume Dantí (Universitat de Barcelona), Xavier Torres i Pep Valsalobre (Universitat de  Girona) i Patrici Pojada (Univesitat de Tolosa-Lo Miralh).

Agustí  Alcoberro
Director del Museu d’Història de Catalunya

Fitxa de compra

Altres títols sobre història de Catalunya a Publicacions de la Generalitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s