Les invocacions a la innovació són constants. Gairebé tothom sembla coincidir que és imprescindible per fer front a un món cada cop més complex, dinàmic i imprevisible. Davant la incertesa, el llast de la rigidesa ha de deixar pas a l’esperança de la creativitat i la innovació. Aquests llocs comuns, però, sovint no vénen acompanyats ni d’un debat conceptual seriós ni de referències empíriques que el dotin de contingut. L’informe que presentem vol cobrir aquestes carències, obrint una reflexió sobre el perquè, el què i el com de la innovació a partir tant de referències teòriques com de quatre estudis de cas.
Tanmateix, l’estudi centra la seva atenció en la innovació en les polítiques públiques. L’espai administratiu on ens situem ofereix dificultats especialment intenses, ja que, d’una banda, se n’espera capacitat per respondre als volàtils reptes de l’entorn i, d’altra banda, pateix les inèrcies d’una estructura eminentment garantista. Tot i això, en el nostre informe hem detectat quatre experiències innovadores, les hem analitzades i n’hem extret conclusions per tal de fomentar la innovació en les polítiques públiques.
Els quatre casos estudiats són la política del paisatge, la llei de barris, la super-illa de Gràcia i els centres cívics de Girona. Després d’una descripció de cada cas, l’informe concentra la seva atenció a detectar com es va generar la innovació. En aquest sentit, s’utilitzen dues variables explicatives: els entorns i els motors de la innovació. Els entorns són hàbitats que, dotats de certes característiques (permetre l’error, acceptar la hibridació, vehicular la creativitat), es converteixen en facilitadors de la innovació. Els motors, per altra banda, són estímuls que la posen en marxa, que encenen la metxa de la innovació a partir de l’energia de la pròpia societat (motor extern), del coneixement acumulat a la pròpia organització (motor intern), de la comparació amb altres experiències (motor lateral) o de la mirada distanciada que propicien tant administracions superiors com l’àmbit acadèmic (motor superior).
La combinació de la reflexió conceptual amb els estudis empírics ens permet finalitzar l’estudi amb un protocol destinat a aquelles administracions que vulguin fomentar actuacions innovadores. No es tracta ni de recomanacions tancades ni d’una recepta màgica, però mostren la nostra preocupació per situar-nos en la intersecció entre el debat acadèmic, la pràctica professional i l’interès de la ciutadania.
Joaquim Brugué i Torruella
Director de l’IGOP
Els motors de la innovació a l’Administració pública (en format pdf)
Els motors de la innovació a l’Administració pública (en format ePub)
Aquest estudi és fruit d’una subvenció de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya destinada a elaborar treballs de recerca sobre Administració pública