De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro l Post de Laura Francès

Sota el títol “De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro” aquest llibre estudia i analitza el procés de medicalització d’una zona molt concreta del Baix Empordà, la Vall d’Aro, que engloba els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Santa Cristina d’Aro, amb el propòsit d’explicar a través d’un estudi de cas, una realitat més global i entendre què significà a Catalunya el pas d’una medicina plural, que combinava el saber experimental amb altres formes d’atenció, a l’hegemonia de la biomedicina actual, i de retruc, desmitificar la concepció que el món rural a la Catalunya anterior al franquisme era un desert mèdic. El període estudiat en aquest llibre va de l’Edat Mitjana fins al 1967, any de la promulgació de la Ley de bases de la Seguridad Social, per això el joc de paraules del títol “De les iguales a la cartilla”, dos mitjans de “pagament” per assegurar l’assistència sanitària al conjunt de la població.

El llibre està dividit en cinc capítols: el primer “Del concepte de medicina popular al procés salut, malaltia i atenció” és la base teòrica indispensable per entendre conceptes que aniran apareixent al llarg del text. La segona part parla dels “Orígens del procés de medicalització a Catalunya: entre les conductes del comú i les fundacions hospitalàries”. La tercera, “L’Estat liberal i el procés de medicalització a la Vall d’Aro”, ofereix una panoràmica més concreta del que passà a la Vall d’Aro. La quarta part, “El somni d’un estat de providència”, parla del període que va de 1907 a 1939 i finalment, el cinquè capítol, que tracta sobre “La llarga postguerra” i que té el valor afegit de fer aparèixer i utilitzar per a l’estudi, la memòria oral d’alguns testimonis de gent de la Vall d’Aro i les comarques de Girona.

El text té un enfocament acadèmic però també s’hi utilitza el relat oral, fent que el lector obtingui una visió més global, des de diferents punts de vista, de la realitat sanitària a Catalunya. A més, la narració recull la veu i el coneixement de col·lectius que en altres recerques no hi apareixen, tals com pacients, infermers/eres, practicants, llevadores, remeiers/es, curanderos/es, etc.

La recerca, recollida i analitzada en aquest llibre, va ser coordinada des del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i forma part de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els buidatges documentals i la realització d’entrevistes van ser a càrrec de Laura Francès, Sílvia Alemany, Mariola Bernal i Laura Mascarella. També van col·laborar en alguns capítols Joaquim M. Puigvert, Alfons Zarzoso i Ferran Montesinos, i finalment, Josep M. Comelles ha estat l’encarregat de donar sentit i posar en ordre tot el material recollit i transcrit.

Laura Francès
Espai del Metge i de la Salut Rural

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s