En l’actual context de crisi econòmica, resulta més necessari que mai reflexionar i fer propostes sobre els mecanismes per millorar la recaptació dels recursos locals sense haver de recórrer a augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest estudi pretén contribuir a l’objectiu esmentat, ja que tracta sobre la gestió a Catalunya dels tributs de les entitats locals i de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trànsit), i proposa diverses mesures per millorar-la.
Es tracta d’un treball principalment jurídic, però que parteix de les dades estadístiques sobre gestió i recaptació dels ens locals. Les dades posen en relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar l’eficàcia en aquest àmbit. De l’anàlisi realitzada es desprèn que la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que l’ordenament jurídic limiti l’actuació recaptatòria de les administracions locals fora del seu àmbit territorial, són els factors que més perjudiquen els resultats de la seva gestió. La cooperació interadministrativa és un mecanisme especialment adient per respondre als problemes que es deriven de les limitacions esmentades.
Al llibre s’explica que, fins ara, la cooperació s’ha concretat principalment a través de convenis de delegació de competències dels ajuntaments a les diputacions i de convenis de col·laboració entre les administracions locals i les administracions central i autonòmica. Aquestes fórmules, com es demostra al llarg del treball, s’han anat perfeccionat en els darrers anys i estan donant resultats satisfactoris per a la majoria de municipis del nostre país. Sens perjudici de continuar emprant i millorant les fórmules de convenis existents, el present estudi proposa noves mesures. Així, per exemple, se suggereix la creació d’un sistema d’indicadors de gestió tributària local que permeti avaluar els resultats que aporten els mecanismes de col·laboració, l’establiment d’un registre de convenis per facilitar-ne el coneixement, o el foment de la interoperabilitat i dels mitjans informàtics en la gestió tributària. En el cas dels impostos de gestió compartida entre els ens locals i l’Administració estatal, s’evidencia que caldria agilitar el traspàs de la informació continguda a les bases de dades estatals del cadastre i del registre de vehicles.
Montserrat Ballarín i Espuña
Professora de dret financer i tributari de la UPF i directora del treball
Aquest estudi és fruit d’una subvenció de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya destinada a elaborar treballs de recerca sobre Administració pública