S’ha parlat molt a bastament de la Revolució Industrial a Catalunya i no són pocs els barcelonins capaços d’identificar, al carrer Flassaders, l’edifici emblemàtic de La Seca. No obstant això, no s’ha prestat prou atenció al fet que la ciutat comtal va tenir un paper cabdal i pioner a Espanya en el que alguns autors han convingut a anomenar el pas de la casa de la moneda a la fàbrica de diners.
És per això que cal reivindicar com un llegat industrial el fet que la Seca acollís les primeres premses monetàries mecàniques fabricades a la Maquinista Terrestre y Marítima a les quals es va aplicar el vapor. Encara una d’elles, amb l’èpica divisa de “la primera” s’exposa al Museo de la Casa de la Moneda, a Madrid. Tampoc resulta massa coneguda la desafiant xemeneia de l’establiment —al carrer de la Seca— que ara podem afirmar que es va aixecar el 1858 i, menys encara, les obres —inèdites o publicades— de l’emprenedor director de la casa de la moneda, Francesc Paradaltas (1808-1887), en les quals defensa l’existència de la seca a Barcelona amb criteris econòmics i planteja un seguit de reformes tècniques i de nous modes d’organització del treball. Tot això només per citar alguns exemples notoris del gruix de l’herència d’un centre tan singular en el qual es van batre les primeres pessetes el 1808 amb l’escut de la ciutat i uns anys després amb l’escut de Catalunya.
Batre moneda i, més, si portava els emblemes o els nominals locals i propis és una manera de tocar una regalia sobirana. La Catalunya del segle XIX, políticament perifèrica, econòmicament en lluita pel seu creixement i ideològicament en procés de reivindicar-se autònoma, va tenir responsabilitats en aquesta matèria i és bo no oblidar-ho. És per això que el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha obert les seves portes per acollir, en el XVII Curs d’història monetària hispànica, el treball col·lectiu de reconeguts historiadors, numismàtics, arqueòlegs i arxivers amb la finalitat de contextualitzar el marc econòmic, la política monetària i la producció de moneda de la Seca de Barcelona vuitcentista. Les actes ara publicades són una base imprescindible per aprofundir en aquest tema sobre el qual encara queda pendent fer molta recerca i, especialment, divulgar-la.
Albert Estada-Rius
Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya