L’emprenedoria a Catalunya: activitat, educació i polítiques l Post de Xavier Riudor

La persistència de la crisi ha rellançat l’emprenedoria com una de les possibles sortides de l’estancament, com a factor de creixement empresarial i d’ocupació. En conseqüència, s’ha convertit en la protagonista principal de moltes iniciatives públiques i privades, de debats polítics, empresarials, sindicals i acadèmics.

A partir de la singularitat pròpia que aporten els documents del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, s’ha fet una radiografia de l’estat de l’emprenedoria a Catalunya per tal de fer un seguit de consideracions i recomanacions en aquest àmbit.

Així, si bé les dades ens indiquen que la situació de l’emprenedoria a Catalunya es troba en un punt intermedi en el context europeu, el cert és que encara tenim un ampli marge de millora per consolidar l’emprenedoria en el teixit social i econòmic del país. Hi ha tot un seguit de factors que requereixen una millora, entre els quals destacaríem els següents:

• El marc sociocultural del nostre país no és l’adequat per impulsar l’emprenedoria. L’educació emprenedora, element clau per estendre els valors i les competències emprenedores, es troba en una situació molt incipient.
• Crear una empresa comporta una tramitació llarga i força costosa i l’Administració encara es percep com un obstacle. Hi ha moltes dificultats per accedir al finançament i la normativa encara és complicada i poc adaptada a les necessitats de les petites empreses.
• Un problema singularment català és l’alta taxa de mort prematura de les iniciatives emprenedores; neixen moltes empreses, però moltes, el 60% del total, no arriben a consolidar-se.
• I, per últim, tenim un problema seriós amb el fracàs. Hi ha una forta estigmatització del fracàs. El fracàs comporta serioses conseqüències econòmiques. Es disposa d’un procediment d’insolvència que l’empresari utilitza com a darrera opció. Aquest endarreriment porta, en la gran majoria dels casos, a un procés de liquidació. I això té, sovint, efectes devastadors en el patrimoni de l’emprenedor i de la seva família.

Un cop identificats aquests factors, el CTESC, a través d’aquest Informe, ha volgut contribuir a donar resposta als reptes següents, als quals hauria de fer front una política d’emprenedoria:

• Aportar idees per potenciar l’emprenedoria, la iniciativa i el sentit d’empresa en la societat.
• Fer que optar per emprendre sigui més fàcil i senzill.
• Millorar la supervivència dels projectes emprenedors, millorant la seva probabilitat d’èxit.

• Afavorir la reempresa o la reinserció laboral en el cas d’haver fracassat.

Així, les 58 recomanacions incorporades en l’Informe pretenen aportar elements que ajudin a bastir una política d’emprenedoria que s’adeqüi a les necessitats i al context de la societat catalana en un món global.

Xavier Riudor
Director i coautor de l’Informe.
Politòleg i director del Gabinet Tècnic del CTESC

Deixa un comentari