Per una banda podem trobar defensors acèrrims i, per l’altra, detractors absoluts. El cas és que la Transició espanyola, vista des de l’actualitat, no deixa gairebé ningú indiferent. Mentre n’hi ha que li atribueixen tots els mals del sistema polític actual, d’altres la veneren com a partera de la democràcia. Què és cert i què és fals en aquestes posicions respecte al nostre passat recent?
Catalunya en transició. Del passat al present és un recull de les intervencions i les ponències que tingueren lloc durant el III Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, el novembre de 2013. Inaugurat pel president-relator del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de l’ONU, Ariel Dulitzky, i tancat pel filòsof Jordi Pigem, al llarg dels tres dies que durà el Col·loqui els millors especialistes es reuniren a Barcelona per debatre al respecte. Tant la intervenció de Dulitzky (sobre les lleis d’amnistia i la impunitat de les dictadures), com la de l’exministre de Defensa, Narcís Serra (sobre l’evolució de l’exèrcit al llarg de la Transició), s’hi troben resumides al costat de les diverses intervencions a les taules rodones que s’hi celebraren.
Per a una visió més històrica, es publiquen íntegrament les ponències dels historiadors Álvaro Soto, que tractà els condicionants internacionals de la Transició espanyola, i Antoni Segura, que centrà el focus en els condicionants de la Transició a Catalunya. Així mateix, el politòleg Cesáreo Rodriguez-Aguilera recuperà el debat sobre “reforma o ruptura” que tant es discutí en aquest període. Des d’una perspectiva més actual, en la qual es va pretendre analitzar la situació política present en base al que ha succeït des de la Transició fins avui, l’historiador de l’economia Jordi Maluquer de Motes tractà l’evolució de l’estat del benestar, mentre que l’historiador Xavier Casals analitzà l’evolució dels partits polítics. I mentre la historiadora Josefina Cuesta estudià les diferents visions que s’han tingut de la Transició en la opinió publicada als diaris fins avui, els filòsofs Francesc Torralba i Jordi Pigem valoraren, respectivament, les necessitats ètiques en els períodes transitius (Torralba) i si ens trobem en una segona transició (Pigem).
En el marc de les taules rodones, en les quals hi participaren periodistes (Gregorio Morán, Montserrat Armengou, Lluís Foix, Francesc-Marc Álvaro, Clàudia Pujol i Xavier Grasset), historiadors (Borja de Riquer, Andreu Mayayo i Joan M. Thomàs), politòlegs (Jaume López), polítics de la Transició (Macià Alavedra, Manuel Milián, Raimon Obiols, Manuel de Sárraga i Eulàlia Vintró) i de l’actualitat (Raül Romeva, Salvador Sedó i Jordi Solé), es revisità el període sempre tenint en compte la situació actual.
Ricard Conesa Sánchez
Tècnic del Memorial Democràtic
Fitxa de compra a la llibreria en línia
Altres publicacions de la col·lecció Documents del Memorial Democràtic