L’exposició Carles Casagemas. L’artista sota el mite, que presenta el Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al 22 de febrer de 2015 comissariada per Eduard Vallès, i la monografia que l’acompanya reivindiquen l’obra d’un dels artistes més singulars que ha donat l’art català.
Pintor i escriptor, Carles Casagemas i Coll (Barcelona, 1880 – París, 1901) va ser amic d’Isidre Nonell i un dels grans amics de joventut de Picasso, amb qui va compartir estudi a Barcelona i a qui acompanyà en el seu primer viatge a París, ciutat on Casagemas se suïcidà amb només vint anys. Des d’aleshores, la seva figura ha quedat tan vinculada a la vida i l’obra de Picasso que s’ha projectat una gran ombra sobre la seva producció artística.
Un dels objectius del museu és, precisament, exposar conjuntament l’obra de Casagemas i confegir-ne una monografia que confirmi el lloc d’aquest artista dins la historiografia nacional i, de retruc, internacional. El seu nom apareix normalment com un dels artistes reconeguts del canvi de segle, però mai s’ha presentat monogràficament en un museu, amb l’únic precedent d’una exposició de l’any 1979 a la Galeria Daedalus de Barcelona, on es van exhibir 13 obres seves. Ara el Museu Nacional exposa, per primera vegada i en solitari, la majoria de la producció coneguda de Casagemas: un total de 38 obres, entre dibuixos i 7 olis. La monografia, a cura d’Eduard Vallès, recull i inventaria la seva obra coneguda, alhora que basteix per primera vegada la seva biografia amb l’aportació d’abundant documentació inèdita.
A més, l’exposició presenta un interessant conjunt de documents, fotografies i textos literaris que ajuden a completar la figura d’aquest artista polifacètic. La seva obra es troba disseminada per diferents museus, galeries i col·leccions particulars. El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un pastel, Casa de cites, adquirit l’any 2007, i un dibuix titulat Pompeu Gener com a comte-duc d’Olivares, que va ingressar als anys 1920 i que no havia estat exhibit anteriorment.
Tot i ser un artista en formació, l’obra de Casagemas presenta una gran varietat de registres, en una recerca constant de l’originalitat i l’emoció. Les escenes de costums o inquietants figures femenines contrasten amb la iconografia del lumpen i els bordells, tot reproduint les preocupacions estètiques i vitals que han interpel·lat l’artista modern. Casagemas es formà al segle XIX i morí tot just iniciat el segle XX, però la seva figura sintetitza un període clau de la història de l’art català.
Fitxa de compra a la llibreria en línia: versió català-anglès | versió castellà-anglès