Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.
L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE).
L’enfocament competencial de l’estudi no es limita, tanmateix, a l’ exercici teòric sinó que inclou propostes concretes sobre el que cadascun dels ens públics pot regular o decidir en aspectes tan rellevants com la permanència d’aquests menors a Espanya. Per aquest motiu, el llibre és també un instrument per millorar la gestió d’aquest fenomen.
Ana Ruiz Legazpi
Professora de Dret Públic i Filosofia Jurídica
Universidad Autónoma de Madrid