Aquest llibre recull per primera vegada la publicació d’un important memorial sobre la revolta de les Quintes de 1773-1774, que havia restat inèdit fins ara. Lluís Roura i Aulinas —responsable d’aquesta edició— ja havia donat a conèixer aquest document en un congrés internacional l’any 1994, així com en el seu llibre Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta (Vic/Barcelona, 2005).
Amb el títol de Ephemérides comentáreas de la Quinta del Principado de Cataluña, aquest memorial evidencia de manera excepcional la complexitat i fermesa de les conflictives relacions entre la monarquia borbònica i els diversos sectors i institucions de la societat catalana al segle XVIII. La historiografia sovint ha considerat que la repressió borbònica s’havia anat dissolent en el marc dels plantejaments reformistes de la monarquia al llarg del segle. El document que presentem, sortit dels cercles de les autoritats borbòniques de Barcelona, però, ho desmenteix doblement. D’una banda, pels principis que proclama, per la importància que dóna als fets que relata, i per les mesures que proposa per tal de fer-hi front; i d’altra banda, per l’interès que té l’autor de marcar les pautes de cara a establir el que hauria de ser, segons ell, la memòria històrica d’aquells esdeveniments.
Al llarg del memorial l’autor de les Ephemérides… reprodueix íntegrament un total de 37 documents generats al llarg d’aquell conflicte, enllaçats pel seu propi discurs estructurat en 104 paràgrafs o capítols. L’edició que presentem ve introduïda per un estudi crític de Lluís Roura i Aulinas, complementat amb dos apèndixs: un amb la relació i sinopsi de tots els documents transcrits per l’autor anònim i l’altre amb una detallada cronologia dels esdeveniments. La transcripció del text ha estat feta per Jaume Sobrequés (que com a Director del Centre d’Història Contemporània en fa també una breu presentació) i per Mercè Morales.
La revolta de les Quintes va posar de manifest la voluntat i capacitat de resistència que la societat catalana plantejava a la monarquia borbònica a les darreries del segle XVIII, quan aquesta seguia reiterant encara la plena vigència de la Nova Planta. La resistència de la societat al reclutament per quintes —que mai havia estat contemplat a les constitucions catalanes— arribaria a traspuar l’orgull d’haver acabat generant, amb la revolta del 1773, la primera claudicació de la monarquia borbònica a Catalunya.
Lluís Roura i Aulinas
Catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona