L’1 de gener de 2016, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, entrarà en vigor per als ens locals, el que serà determinant per millorar la qualitat democràtica de les nostres institucions. Aquesta Llei és una oportunitat per a la governança municipal perquè conté mesures encaminades a visualitzar la feina ben feta de les autoritats municipals i a incorporar la participació ciutadana per tal de superar la desconfiança en les institucions.

D’on prové aquesta desconfiança ciutadana en els seus representants i, en general, en les institucions de govern, com ara els ajuntaments? Els regidors i alcaldes emanen de la pròpia ciutadania i la gran majoria tenen voluntat de comportar-se èticament. Però les regles de l’ètica pública no sempre coincideixen amb les regles de l’ètica privada que regeixen les relacions entre particulars. A més, la societat evoluciona i, amb ella, les maneres de judicar l’actuació de les persones dedicades a la política. Així, comportaments tolerats en altres temps ara són del tot inacceptables, perquè s’ha incrementat l’exigència ètica per als comportaments públics.

Continuar actuant sense incorporar la nova sensibilitat i exigència de la ciutadania és insostenible pels sistemes polítics democràtics. Així, la Llei determina normes d’obligat compliment per tal d’aconseguir elevats estàndards de comportament i, per tal de facilitar-ne la difusió i l’aplicació en els ajuntaments, el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha elaborat una guia.

En essència, l’ètica pública als ajuntaments s’ha de basar en el retiment de comptes de l’actuació i les decisions d’alcaldes i regidors. Precisament, el retiment de comptes és la base del concepte de Govern Obert, que inclou la participació ciutadana i la transparència.

La participació de qualitat requereix que el decisor expliqui quin ús ha fet de les aportacions i suggeriments realitzats per la ciutadania i que expliqui de forma creïble les raons per les quals ha optat per una alternativa o per l’altra.

Al seu torn, el concepte de transparència dóna a la ciutadania i a la societat civil eines per conèixer l’impacte real de les polítiques públiques o quines són les influències que el decisor ha rebut abans de prendre les decisions. Deixar-se influir és bo perquè permet ajustar les decisions a les necessitats socials, econòmiques i ambientals del país, però també és dolent si els interessos privats aconsegueixen passar per davant de l’interès general. La vigilància constant de la ciutadania és el garant que permet assolir aquest equilibri.

Núria Bassols
Comissionat per a la Transparència i l’Accés a la Informació Pública