Catalunya Ciutat(s): l’actualització del somni noucentista l Post de Roger Subirà

La creació de la Mancomunitat, ara fa cent anys, representa l’ini­ci dels estudis territorials a Catalunya. Amb l’impuls modernitzador que impregna el noucentisme el gran repte que es planteja, en el marc d’un procés de construcció nacional, és posar fi al desequilibri entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la Catalunya rural, empobrida, mancada de serveis i d’oportunitats. D’aquí neix el concepte noucentista de la Catalunya-ciutat.

Per als noucentistes la ciutat representa l’espai del civisme i la seva construcció ordenada, eficient i moderna, és sinònim de la construcció de la societat. Els ideals polítics i ètics convergeixen amb els artístics; cultura i política es donen la mà compartint ob­jectius comuns: modernització i construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.

Malgrat l’aturada que representa la dictadura, en els darrers cent anys i en especial des del restabliment de la democràcia, el país assoleix un grau de benestar inèdit en la història. A l’actuali­tat podríem dir que el somni noucentista d’equilibri territorial està plenament assolit.

A la Catalunya d’avui les oportunitats i els serveis s’estenen de ma­nera equilibrada pel conjunt del territori i trobem un país raonable­ment madur pel que fa al disseny infraestructural i raonablement ordenat des del punt de vista urbanístic.

El somni noucentista de la Catalunya-ciutat no s’ha materialitzat en una sola ciutat que s’estén desordenada pel conjunt del territori sinó en un conjunt equilibrat de ciutats mitjanes en xarxa, ben con­nectades, que conserven la seva identitat i són centres de referèn­cia i distribuïdores de serveis per tot el territori, i que compensen així el pes de Barcelona, metròpolis la importància de la qual trans­cendeix les nostres fronteres.

La Catalunya-ciutat ha esdevingut la Catalunya de les ciutats.

L’altíssim grau de benestar assolit al llarg dels darrers cent anys avança paral·lelament a una depredació salvatge de recursos i ter­ritori que es tradueix en una degradació mediambiental les conse­qüències de la qual tenen un abast encara incert.

Ara l’emergència d’una nova sensibilitat demana una relació més harmònica entre home i natura i aquesta idea es vincula a un nou horitzó de progrés i benestar; en aquest procés des del món urbà es reclamen amb força els valors ètics i estètics del món rural; la ciutat vol ser més camp, de la mateixa manera que el camp vol ser més ciutat.

El repte, des del punt de vista territorial, és fer possible espais que facin compatibles les dues realitats i per fer-ho la clau són els espais que han quedat en la indefinició entre dues realitats ben de­finides i que poden tenir la capacitat de vertebrar el territori. Per això cal que comencem a mirar l’”espai buit” no com espai residual sinó com la gran oportunitat de vertebrar un territori d’acord amb una nova sensibilitat.

Aquest serà el gran potencial de transformació de les ciutats i el territori d’aquest segle.

Roger Subirà i Ezquerra
Departament de Territori i Sostenibilitat

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions del Departament de Territori i Sostenibilitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s