La gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària l Post de Xavier Riudor

Algunes de les transformacions socials del segle XX i XXI fan emergir una preocupació creixent al voltant de l’organització social del temps així com un interès creixent envers el temps com a factor de benestar. És en el si d’aquesta concepció que cal ubicar els debats a l’entorn de la distribució social i de gènere del temps, i de la racionalització i conciliació horària des del punt de vista de les necessitats productives de les organitzacions i de les persones que hi treballen.

La racionalització horària s’entén com el conjunt de mesures a l’entorn de l’organització dels temps socials que fan possible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i, al mateix temps, una optimització del temps de treball.

En aquest context, el Govern de la Generalitat, per mitjà del Consell de Relacions Laborals, va encarregar al CTESC un informe sobre les mesures que s’han d’adoptar en els àmbits del treball, l’economia i la societat per a una racionalització dels horaris que contribueixi a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones, i especialment a favor de la igualtat entre homes i dones.

Per donar resposta a la demanda del Govern, el CTESC s’ha centrat a analitzar la gestió del temps de treball remunerat, atès que és l’eix central sobre el qual la major part de la ciutadania defineix els seus projectes de vida a les societats del benestar i, per tant, té un impacte cabdal en la gestió global dels altres àmbits del temps social.

Hi ha diversos elements destacables en aquest Informe. En primer lloc, la constatació de l’oportunitat d’una reforma horària a Catalunya, a partir de l’anàlisi feta a l’Informe, fet que s’observa en els horaris més comuns de la població catalana, clarament diferenciats de la població europea, els quals comporten dificultats per conciliar la vida personal, familiar i professional. Són, a més horaris que s’adapten poc a la realitat social actual, com el creixement de les necessitats de cura que comporta l’envelliment, els canvis en les estructures familiars, les tendències en el món del treball, o els canvis que s’han produït en les pautes socials i culturals.

Com en les altres dimensions del temps, hi ha un marge significatiu de millora en la gestió del temps de treball remunerat. L’anàlisi de les polítiques que es fan arreu d’Europa i el recull de convenis i acords de les empreses i de l’Administració pública recollits a l’Informe ens mostren un ventall significatiu de mesures que han estat beneficioses tant per a les necessitats de les persones treballadores com per a les necessitats productives de les empreses. En aquest sentit l’Informe incorpora, tant pel que fa al sector privat com per a l’Administració pública, una taula resum amb la normativa aplicable a la gestió del temps de treball i una taula resum amb les principals mesures detectades en els convenis i acords que van més enllà de la normativa en sentit estricte. Així, mesures com la flexibilitat horària d’entrada i sortida, les bosses d’hores, el teletreball o la planificació anual de la jornada irregular són utilitzades per diverses organitzacions per millorar la gestió del temps de treball a les organitzacions.

Un altre aspecte rellevant és que, mitjançant entrevistes en profunditat a representants de la direcció de les organitzacions i a representants legals dels treballadors i treballadores, s’ha analitzat el procés d’implementació de les mesures de gestió del temps de treball remunerat. Aquesta anàlisi ens ha permès identificar, entre altres punts, les oportunitats existents per al desenvolupament d’un nou model de gestió de treball, les característiques de les organitzacions que faciliten aquest procés i els obstacles que cal superar.

Per últim, l’Informe incorpora un document de consideracions i recomanacions al Govern, un total de 41 recomanacions, relacionades amb la implementació d’una reforma horària a Catalunya i amb el foment d’un nou model de gestió del temps de treball remunerat. Pel que fa al darrer punt, es considera la negociació col·lectiva com la principal eina per millorar el temps de treball i per garantir l’equilibri entre les necessitats de les empreses i les necessitats de les persones treballadores. Només com a exemple, una de les mesures innovadores incorporades al document és l’aposta per afavorir una jornada compactada amb una breu pausa per dinar, que podria començar al voltant de les 13 hores, de caràcter voluntari.

En definitiva, es tracta d’un document que, a més de situar el debat sobre la gestió del temps de treball remunerat a Catalunya, pot ser de gran utilitat per als professionals dels recursos humans, de les organitzacions empresarials i sindicals, entre d’altres, atès que poden accedir a un ventall de mesures en aquest camp que ja s’estan aplicant amb èxit i que els permetrà valorar l’oportunitat, a partir de les seva realitat i les seves necessitats, d’implementar-les, amb els ajustos adequats, a les seves organitzacions.

Xavier Riudor
Politòleg i Director del Gabinet Tècnic del CTESC

Informe sobre la gestió del temps del treball remunerat en el context de la reforma horària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s