En aquest treball s’explora la justícia i la legalitat de la secessió. Explorar la justícia significa submergir-se en la moralitat del dret de secessió. Des d’una anàlisi de filosofia política, es defensa un dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional. Aquesta defensa es fa a partir d’un contracte multinacional hipotètic. En virtut d’aquest mètode contractual, es desenvolupen uns requisits secessionistes en forma de principis que es contrasten acuradament amb les diverses teories secessionistes i les diferents objeccions al dret moral a la secessió de les comunitats nacionals.
Per a explorar la legalitat cal interrogar el dret internacional i el dret constitucional sobre l’autodeterminació i la secessió. Després d’observar que el dret internacional no reconeix un dret de secessió de les nacions subestatals en condicions pacífiques i de normalitat democràtica, el treball s’endinsa en el dret constitucional. Abans, però, s’estudia la conformitat de les declaracions unilaterals d’independència amb el dret internacional i la rellevància de la dinàmica entre el principi d’efectivitat i el reconeixement internacional.
El constitucionalisme contemporani tampoc no reconeix, per regla general, un dret a la secessió de les nacions subestatals. No obstant això, hi ha experiències normatives i pràctiques interessants i inspiradores. S’assenyala que el constitucionalisme, el federalisme i el dret de secessió poden estar en equilibri o harmonia normativa. De fet, s’apunta que les unions multinacionals i les integracions supraestatals poden dependre del reconeixement i la garantia d’un dret constitucional a la secessió. En aquest sentit, no només es defensa el dret de secessió en situacions dramàtiques, també en contextos de federalisme multinacional i de constitucionalisme democràtic.
Finalment, s’exposa una teoria constitucional sobre la secessió unilateral per als casos en els quals l’ordenament jurídic vigent no reconegui el dret de secessió o n’impedeixi l’exercici. Aquesta teoria es fonamenta en el despertar i l’emergir d’un nou poble constituent. Atès que les secessions unilaterals són actes rupturistes, es defensa que, en contextos liberal-democràtics, només després del llarg camí durant el qual les vies negociades i constitucionals són sistemàticament negades, les vies democràtiques unilaterals complementades per una mobilització popular intensa, sostinguda i perllongada poden arribar a superar legítimament les barreres constitucionals, tot erigint-se la nació secessionista com a poble constituent. Es tracta d’una teoria que es vol prendre seriosament tant la secessió com la unitat.
Fitxa de compra a la llibreria en línia
Text complet en pdf