El referèndum sobre la independència d’Escòcia de 2014 va ser precedit d’un ampli debat sobre les conseqüències que les dues opcions, independència o manteniment d’Escòcia al Regne Unit, implicarien sobre aspectes com ara la pertinença a la Unió Europea, la fiscalitat, les pensions, la moneda, etc. La intensitat d’aquest debat, però, sovint va fer perdre de vista l’anàlisi acurada de l’eix central que bastia aquest debat, que no era altre que el del model de societat i, per tant, d’estat, que es propugnava per a Escòcia.
Malcolm Harvey i Michael Keating han centrat aquest llibre precisament a analitzar quines són les diverses opcions que Escòcia, com a petita nació, té al seu davant en relació amb el model de societat i amb el model politicoinstitucional en un món globalitzat i, per fer-ho, es remeten a l’experiència recent d’altres petites nacions. En aquest sentit, el llibre examina les opcions estratègiques que en les dues darreres dècades han seguit estats de petites dimensions per poder adaptar-se als canvis i saber gestionar i afrontar els reptes i les oportunitats derivats de la globalització i els seus efectes. Es tracta de l’opció socialdemòcrata dels països nòrdics (Suècia, Dinamarca, Noruega i Finlàndia), de l’opció de l’economia liberal de mercat dels països bàltics (Estònia, Lituània i Letònia), i de l’opció híbrida que ha seguit Irlanda.
Per a cadascuna de les tres opcions els autors dediquen un capítol a analitzar-ne els trets definitoris, els instruments, les institucions desenvolupades i els efectes empírics contrastables, però també aborden l’evolució del debat ideològic i polític de cadascuna de les estratègies en cada país i la seva traducció en mesures concretes, cosa que desmunta més d’un tòpic. L’anàlisi empírica de cada opció permet, en un capítol final, referir-se a Escòcia en termes comparatius. Què té Escòcia de socialdemòcrata? Què en té d’economia liberal? És un model híbrid? Hi ha un camí a seguir?
La conclusió és clara: l’experiència empírica comparada mostra que no hi ha receptes úniques, però sí que hi ha uns reptes i unes oportunitats que cal saber detectar. Es tracta, en definitiva, d’un llibre que, malgrat que podria caure en la pura descripció o la pura prescripció, planteja tot el contrari: una perspectiva crítica d’anàlisi.