El Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va constituir el cim de la cultura pactista i iuscentrista de Catalunya, la culminació de l’estructura política i jurídica que el Decret de Nova Planta de Felip V trituraria. La serva composició era mitxa i paritària entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa i en vies d’evolució. El Tribunal va garantir de manera efectiva el respecte al dret del país, encapçalat per les constitucions aprovades en Corts durant segles. Gràcies a documentació inèdita, ha estat possible reconstituir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional, amb alguns paràmetres equiparables a una justícia constitucional actual. Moltes persones, la majoria humils, se’n van beneficiar. Aquesta institució preliberal no ha de ser idealitzada. Tanmateix, és lícit reivindicar-la com una experiència de progrés polític, jurídic i social.