Revista d’Etnologia de Catalunya número 41 l Post d’ Ingrid Hernández i Noemí Núñez

etnologiaEl nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central que porta per títol El folklore i l’etnopoètica avui, coordinat per Carme Oriol i Emili Samper, ambdós vinculats a la Universitat Rovira i Virgili. El dossier proposa a través dels deu primers articles una aproximació el més actual possible sobre l’evolució dels estudis de folklore a Catalunya, així com la seva projecció com a disciplina tant des d’un punt de vista geogràfic com tecnològic. El dossier, doncs, planteja una reflexió sobre el paper del folklore i l’etnopoètica en la societat d’avui, una societat marcada per l’esclat de les noves tecnologies de la informació amb tot el que aquesta realitat implica en les formes de relació i comunicació humanes. La secció Focus del dossier està dedicada a l’estudi de quatre autors que l’any 2015 van ser objecte de commemoració: Joan Amades i Gelats (1890-1959), Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Enric Morera i Viura (1865-1942) i Juli Soler Santaló (1865-1914).

A més, la revista inclou també l’apartat Recerques Etnològiques a Catalunya, que aplega un conjunt de disset articles que presenten algunes de les investigacions dutes a terme aquests darrers anys en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya de la DGCPAAC, articles que tant de tipus teòric com descriptiu s’aproximen a diferents realitats socials actuals des de la perspectiva de l’antropologia i l’etnologia, i que aborden temàtiques vinculades amb l’urbanisme, l’etnozoologia, el gènere o els coneixements tradicionals relacionats, entre altres, amb el món de la pesca.

El contingut de la revista es completa amb els articles que composen els apartats Miscel·lània i Etnomón, amb un conjunt de textos de diferents temàtiques com són les identitats, els rituals, la industrialització a Catalunya i el patrimoni cultural. La resta d’articles tracten sobre el Museu Etnogràfic de Ripoll i sobre la recent declaració de les coeteres del Delta de l’Ebre i les barraques del Mont-roig del Camp com a Bé Cultural d’Interès Nacional dins la categoria de Zona d’Interès Etnològic. Finalment, trobem un apartat de ressenyes de novetats bibliogràfiques.

Ingrid Hernández i Noemí Núñez
Estudiants d’Antropologia Social i Cultural
de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Revista d’Etnologia núm. 41 (pdf)

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s