La qualitat de vida de les persones es compon de dos tipus d’elements: les condicions de vida material i les condicions de vida no materials, i el benestar subjectiu es defineix com el principal component psicosocial (no material) de la qualitat de vida.La recerca: El benestar subjectiu dels adolescents sota tutela a Catalunya va ser endegat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en col·laboració amb l’Institut sobre Recerca i Qualitat de Vida de la Universitat de Girona. La recerca, a càrrec de Joan Llosada-Gistau, Carme Montserrat i Ferran Casas, estudia el benestar subjectiu dels adolescents que es troben sota la tutela de l’Administració, per tal de conèixer i avaluar l’impacte subjectiu de les diferents mesures protectores i col·laborar a orientar les polítiques públiques en matèria de protecció a la infància a Catalunya. La recerca és un dels primers estudis publicats a l’àmbit nacional i, fins i tot, en la literatura internacional.
Els objectius de la recerca són:
– Avaluar el benestar subjectiu dels adolescents d’entre 12 i 14 anys tutelats per la DGAIA.
– Esbrinar les principals variables que influeixen en el benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya.
– Comparar el benestar subjectiu dels adolescents tutelats amb el de la població general de la mateixa edat.

La població d’estudi han estat els adolescents d’entre 12 i 14 anys sota la tutela de l’Administració a Catalunya, en alguna de les tres mesures protectores més habituals: l’acolliment en família extensa, l’acolliment en família aliena i l’acolliment en centre residencial; aquests adolescents informants hi han participat voluntàriament i d’una manera que ha garantit la confidencialitat i l’anonimat de les dades.

Per a la recollida de les dades s’ha utilitzat una versió específicament adaptada del qüestionari original del projecte internacional Children’s Worlds, i per mesurar el benestar subjectiu dels i les adolescents s’ha utilitzat l’escala psicomètrica Personal Well-Being Index-School Children (PWI-SC).

Síntesi de resultats

Els i les adolescents acollits en família extensa són els qui mostren un millor benestar subjectiu, seguits dels acollits en família aliena, amb uns nivells més propers als dels nois i noies de la població general de la mateixa edat. Els adolescents acollits en centre residencial mostren nivells més baixos de benestar subjectiu.
Segons el sexe, s’observa que entre els acollits en centre les noies mostren puntuacions més baixes sobre el seu benestar subjectiu que els nois. Segons l’edat, veiem que a mesura que són més grans disminueix el seu benestar, sobretot també entre els acollits en centre.
Més del 90% dels acollits, tant en família extensa com en família aliena, estaven contents amb el tipus d’acolliment. Entre els acollits en centre, tan sols el 46% han respost que estaven contents, i el fet d’estar contents o no estar-ho afecta el seu benestar subjectiu.
El benestar subjectiu dels adolescents és més alt, en qualsevol dels tres tipus d’acolliment, a mesura que fa més anys que es beneficien del mateix recurs de protecció, si han mantingut una única mesura i si no han patit cap ruptura en un acolliment familiar anterior.
En el mateix sentit, els nois i noies que viuen en centres més petits o els que han mantingut el mateix tutor o família acollidora que l’any anterior mostren, també, millor benestar subjectiu.
L’experiència escolar dels adolescents sota tutela també afecta el seu benestar subjectiu: als qui agrada anar a l’escola, que se senten segurs a l’escola, que estan satisfets amb els seus companys de classe o que obtenen bones notes, mostren millor benestar.
Finalment, els adolescents que fan activitats extraescolars habitualment, els que poden utilitzar l’ordinador periòdicament i els que poden sortir amb els seus amics i amigues freqüentment, mostren millor benestar subjectiu.

A tall de conclusions

Els resultats obtinguts ens indiquen que cal potenciar decididament els acolliments familiars, tant en família extensa com en família aliena.
Els centres residencials han de ser més petits i més normalitzadors. En aquesta línia, els resultats ens mostren que és possible viure satisfactòriament en un entorn residencial, però la primera condició és estar-hi d’acord.
L’estabilitat en la vida dels adolescents sota tutela és clau: no canviar de centre, no canviar de tutors o acollidors i no canviar d’escola afavoreix el seu benestar.
L’escola té una importància cabdal i pot fer un paper compensador i afavoridor del seu benestar. A més, sabem que la integració escolar afavoreix a mitjà i llarg termini els processos d’inclusió social.
Finalment, cal potenciar el paper de les amistats i el de les activitats de temps lliure, alhora que es fomenta la normalització en activitats quotidianes.

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/papers29_art