Estudi del marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques en comerç interior l post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

iea-crisL’objecte d’aquest estudi és esbrinar quin marge té la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques pròpies en l’àmbit del comerç interior. És a dir, si, des de la perspectiva jurídica, l’autonomia de què disposa la Generalitat en aquesta matèria  és de prou qualitat per fer possible una política diferenciada.

En primer lloc, s’analitza el sistema de repartiment de competències dissenyat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, repartiment que ha estat  interpretat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En segon lloc, s’examina  quines competències té atribuïdes la Unió Europea en virtut del seu Tractat de Funcionament en matèries que incideixen en l’àmbit del comerç, l’exercici de les quals  acaba predeterminant les competències estatals i les autonòmiques.

Tot seguit, l’estudi analitza les normatives europea, estatal i catalana que incideixen en aquesta matèria des de la perspectiva de les potestats que atorguen als diferents poders públics, amb l’objecte de determinar el marge de decisió que correspon a cadascun d’aquests poders i, en especial, a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, primer es fa una anàlisi del marc normatiu general que incideix en  comerç interior i, seguidament, de la normativa dels àmbits d’aquesta matèria que presenten una especial rellevància pel fet que, en principi, comporten una actuació més intensa de les administracions públiques. En concret, inclou l’anàlisi dels àmbits previstos a l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya següents: la determinació de les condicions administratives per exercir l’activitat comercial i dels llocs i els establiments on s’acompleix; l’ordenació administrativa del comerç electrònic; la regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua; la regulació dels horaris comercials i la classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials. L’estudi acaba amb un apartat relatiu a les actuacions estatals de foment del comerç interior.

A partir de l’esmentat contingut, s’arriba a la conclusió que, malgrat el caràcter exclusiu de la competència en comerç interior prevista a l’article 121 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, el marge de la Generalitat per dissenyar i implementar polítiques pròpies  en aquesta matèria és, en general, molt reduït.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet en pdf l epub

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s