Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya, 2015 ǀ Post de Joan Antoni Santana Garcia

memo-ctesc-2015En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. Addicionalment, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions en relació amb cadascun d’aquests àmbits. L’edició d’enguany ha estat publicada, per primer cop, amb dades obertes.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que el creixement que s’ha assolit l’any 2015 (3,4%) depèn, en part, de factors exògens. Aquest fet fa que l’evolució de l’economia pugui ser vulnerable als canvis de cicle. Entre aquests factors hi trobem els preus baixos del petroli, la combinació de paritats canviàries (favorables a l’euro), així com el context financer europeu, amb tipus d’interès baixos. La situació geopolítica també ha afavorit l’afluència de turistes a Catalunya.

En el mercat de treball, l’any 2015 la població ocupada segueix creixent i la taxa d’atur disminuint arran de la recuperació econòmica. Malgrat això, la taxa d’atur  encara es troba lluny dels valors precrisi. És significativa, però, la creació de llocs de treball a la indústria i l’increment del seu pes sobre l’ocupació, un fet que no s’havia produït des de l’inici de la crisi. Les previsions d’una desacceleració suau del creixement econòmic poden provocar que el ritme de generació de llocs de treball també disminueixi.

Pel que fa a l’R+D+I, les darreres dades disponibles, de l’any 2014, encara no reflecteixen la millora de la situació econòmica del país, atès que les despeses en R+D+I tornen a davallar molt lleugerament respecte del PIB, per quart any consecutiu, fins a situar-se en una taxa del 2,22%. Aquesta disminució es deu a l’R+D, atès que la innovació ha tingut, en general, un comportament positiu. El CTESC recomana endegar mesures en la captació i inversió en R+D a Catalunya.

En el capítol d’infraestructures de transport, la inversió pressupostada, tot i l’augment de l’any 2015, encara queda lluny de la d’uns anys enrere (2007-2011), quan es van dur a terme projectes de molta envergadura (AVE, nova terminal de l’aeroport d’El Prat, ampliació del port de Barcelona, inici de la línia 9 del metro de Barcelona, etc.). És difícil, doncs, que la inversió torni a nivells similars, ateses les restriccions pressupostàries actuals. També és previsible que el ferrocarril segueixi dominant el gruix de la inversió, amb projectes importants pendents, com ara, Rodalies de Barcelona. El CTESC considera, però, que les inversions a les infraestructures de Rodalies de Barcelona es fan amb força retard sobre els calendaris previstos i no arriben a les quantitats pressupostades inicialment.

En matèria de sostenibilitat ambiental, el 30,5% de la superfície de Catalunya forma part de la Xarxa d’Espais Protegits i alguns indicadors de qualitat ambiental han millorat. A més, Catalunya és la comunitat autònoma que més a prop està de recuperar els costos del cicle de l’aigua (el 81%) i ha fet avenços en les polítiques de millora de la vigilància i la gestió ordenada del bosc. També ha desenvolupat polítiques per evitar el despoblament de les zones rurals, com les d’impuls de l’agricultura integrada i ecològica i de la ramaderia extensiva. Tanmateix, els desafiaments mediambientals són molts: preservar la biodiversitat, vist que el 68% de la flora i la fauna catalana està amenaçada i algunes espècies cinegètiques i invasores proliferen; accelerar la transformació del model de mobilitat per reduir la contaminació atmosfèrica; continuar amb la millora de  la gestió del cicle de l’aigua i l’eficàcia del sistema, així com ordenar les zones inundables; reduir l’abandonament agrícola, entre d’altres. Cal també impulsar definitivament el model de cogestió pesquera.

En relació amb la inclusió social i la protecció social, la situació social a Catalunya continua afectada per la recessió econòmica iniciada a finals de l’any 2007.  Aquest fet ha derivat en un augment de la desigualtat en la distribució de la renda amb relació a la de l’any 2007, tot i la seva disminució segons els darrers resultats publicats per l’Enquesta de condicions de vida del 2015 (amb dades d’ingressos del 2014). L’augment de la desigualtat en la distribució de la renda s’explica bàsicament per tres fets. En primer lloc, per l’efecte de la crisi en l’ocupació, que ha provocat un augment de les llars amb tots els actius desocupats, així com de les llars sense ingressos (tot i que aquesta situació està millorant). En segon lloc, pel fet que la fiscalitat no compleix adequadament la funció redistributiva de la renda. Finalment, pel disseny del sistema de protecció social, poc preparat per afrontar una crisi d’ocupació, amb un augment important de l’atur de llarga durada, i que ha fet aflorar nous perfils de vulnerabilitat social.

En matèria de salut, el sistema sanitari català ha donat mostres de fortalesa davant de la recessió econòmica viscuda a Europa des de l’any 2007. Les polítiques de restricció de recursos han obligat a aplicar mesures  d’ajust de la despesa. Malgrat això, el sistema ha pogut mantenir uns resultats positius en diverses variables.  Els principals indicadors de salut han evolucionat favorablement, encara que es mantenen diferències pel que fa al gènere i al nivell socioeconòmic.

En l’àmbit de l’educació, el 2015 té com a dada rellevant la davallada de la taxa d’abandonament escolar prematur, en passar del 22,2% al 18,9% i aproximar-se a l’objectiu fixat per la UE per a l’any 2020 (15%). Aquesta evolució positiva ve marcada pel context, però també és fruit dels esforços i les actuacions desplegades els darrers anys. Així mateix, cal tenir en compte que si bé aquest descens és generalitzat per a tota Espanya (passa del 21,9% al 19,9%), en les comunitats autònomes que tenien una taxa d’aquestes comunitats similar a la catalana la davallada ha estat menys intensa i la taxa s’ha situat per sobre del 21%.

Joan Antoni Santana Garcia
Doctor en Economia. Director del Gabinet Econòmic del CTESC

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2015

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s